DIA DE L'AUTOR: Núria Pradas

Aquests últims dies he estat bastant desconnectada del bloc però ja torno a ser aquí. I torno amb un nou dia de l’autor, secció que vaig inaugurar però que he fet servir poc. Per això, he pensat que ja tocava avançar una mica amb aquesta secció. I quina millor manera que fer-ho amb una de les meves escriptores preferides, Núria Pradas, gràcies a la qual em vaig endinsar al món de la lectura. Com tots ja sabeu, parlo sovint d’ella perquè és una escriptora especial per mi. Vaig descobrir aquesta autora gràcies al llibre “Un estiu amb l’Anna”, del qual ja en vaig fer la recomanació literària i la podeu trobar si mireu unes quantes publicacions enrere.

Bé, doncs, anem a parlar de la vida de Núria Pradas.

Núria Pradas Andreu és de Barcelona i llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Abans de ser escriptora, va ser mestra durant molts anys ensenyant Llengua i Literatura  catalana als joves, ja que aquesta era la seva passió i li agradava molt la lectura. No va saber que volia ser escriptora fins que no va tenir 30 anys, moment en el qual dirigia un grup de teatre a l’escola i, sense adonar-se’n, va començar a escriure. Primer escrivia obres de teatre i després va provar amb les novel·les. Des de llavors no ha parat d’escriure.

Ha escrit per a tots els públics, des de literatura infantil, passant per la juvenil, i fins a les novel·les per adults.

En els gèneres de literatura infantil i juvenil ha publicat més de 50 obres. L’any 2012 li van atorgar el Premi Carlemany per l’obra “Sota el mateix cel” i això li va obrir les portes a la narrativa per adults. La seva primera novel·la dins d’aquest gènere va ser “La noia de la biblioteca”, i després va publicar també “Somnis a mida”, “L’aroma del temps” i, recentment, aquest any 2020 ha publicat la seva última novel·la titulada “Tota una vida per recordar”.

Us recomano moltíssim aquesta autora, de veritat! Si teniu oportunitat, llegiu algun dels seus llibres.

ALTRES: Qui és Caminant entre llibres?

Quan descobreixo un nou compte de recomanació de llibres a les xarxes socials sempre m’agrada saber qui hi ha al darrere d’aquest compte perquè, al final, els que recomanem llibres no som comptes d’una xarxa, sinó que som persones, encara que no ens mostrem gaire al públic perquè no som la part important del compte.

I això m’ha fet pensar que jo mai m’he presentat. No sé si sóc un misteri o, per les coses que publico, ja intuïu alguna cosa de mi. La lògica dicta que les presentacions es fan al principi però com que gairebé tot a Caminant entre llibres és improvisat i vaig sobre la marxa, ens saltarem la lògica i anirem al revés, i no passa res.

Bé, doncs em dic Gisela, tinc 28 anys i visc en un poble de la comarca del Bages. La meva passió és la lectura des de que era adolescent i m’agrada sobretot la novel·la juvenil i la novel·la realista però llegeixo de tot en general, excepte llibres de terror perquè em fan massa por. Vaig descobrir l’afició a la lectura gràcies a l’escriptora  Núria Pradas (com molts ja sabeu) i després vaig continuar llegint Isabel Allende, Mercè Rodoreda i també Carlos Ruiz Zafón. Una vegada superada l’adolescència em vaig endinsar en el món de la literatura juvenil, amb Blue Jeans, Javier Ruescas, Stephenie Meyer, John Green i altres. Després vaig descobrir Albert Espinosa i tinc gairebé tots els seus llibres. I després d’això vaig començar a llegir també novel·la històrica i a provar nous gèneres literaris. Actualment, tot i tenir algunes preferències, llegeixo de tots els gèneres i segueixo descobrint nous autors i llibres.

A part d’això, també m’agrada escriure, dibuixar i la música, sobretot el rock i la música clàssica (els dos extrems oposats). 

Aquesta sóc jo. Jo sóc Caminant entre llibres. 

PARLEM DE LLIBRES: En flames - Suzanne Collins (2a part d'Els Jocs de la Fam)

Una segona part més trista i fosca, però igualment intrigant.

Contra tot pronòstic, la Katniss Everdeen i el Peeta Mellark han sobreviscut als Jocs de la Fam, encara que la forma com ho han fet ha sigut interpretada pel Capitoli com un acte de rebel·lió i es comencen a sentir rumors de que els districtes es podrien rebel·lar si no ho estan fent ja, inspirats per les baies de la Katniss i el Peeta. De manera que, en comptes d’estar alleugerats, la Katniss i el Peeta senten la pressió del Capitoli i una perillosa tensió que va creixent. Tothom els observa i hauran d’anar amb peus de plom perquè una sola equivocació en els seus actes pot tenir conseqüències nefastes.

En aquest segon llibre podem veure com les coses es comencen a torçar a poc a poc i com aviat el sistema del Capitoli penja d’un fil, provocant una situació d’esperança als districtes però també molt més perillosa, ja que l’esperança permet als districtes aixecar la veu però això mateix és el que provoca una repressió molt més gran, de manera que la vida dels personatges canviarà, hi haurà més patiment del que ja hi havia i l’argument s’anirà tornant més fosc i trist. Una història que continua repleta de girs inesperats i on la intriga està assegurada, però que també fa reflexionar. Encara que sigui una ficció futurista, els esdeveniments que narra no estan tan allunyats de la realitat perquè al món sempre hi ha hagut revoltes, repressions i situacions complicades similars a les que podem llegir a la trilogia. Per això, és un llibre que fa reflexionar sobre la historia de la humanitat, provoca empatia amb les víctimes i ens fa pensar que potser som afortunats de no estar vivint cap d’aquestes situacions ni de lluny.

Si us va agradar el primer llibre, estic segura que aquesta segona part us agradarà igual o encara més.  La primera part (Els Jocs de la Fam) t’atrapa però la segona part (En flames) t’enganxa encara més i ja no en pots sortir. Si heu llegit el primer llibre, no podreu evitar llegir el segon, ni el tercer. N’estic segura!