dissabte, 28 de novembre del 2020

PARLEM DE LLIBRES: Tota una vida per recordar - Núria Pradas



Premi Ramon Llull

Puntuació: 10/10

“Tres anys per crear-la,
una hora i mitja per gaudir-ne
i tota una vida per recordar-la”
(Frase publicitària amb que es va estrenar la pel·lícula Blancaneu de Disney l’any 1937).


La Sophie Simmons és una noia somiadora i lluitadora que, amb només 16 anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 i se’n va a Los Angeles en plena depressió a perseguir el seu gran somni de ser animadora de dibuixos a Disney Studios. Però aviat descobrirà que el seu somni no és tan fàcil d’aconseguir, ja que el món de l’animació està dominat per homes. La Sophie, entre amors i desamors, i enfrontant tots els obstacles que la vida li posarà al davant, seguirà lluitant fins al final en una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació.
 
Sempre m’han encantat les històries de superació personal i aquesta n’és una, de dalt a baix. “Tota una vida per recordar” és una història molt realista plena d’entrebancs i situacions difícils per a la Sophie a les quals ella haurà de fer front. Però la Sophie és molt valenta i no es rendeix tan fàcilment. M’ha encantat el seu personatge: una dona lluitadora i forta en un món dominat per homes i en una època tan difícil marcada per la crisi i les condicions laborals precàries.
 
A més, la lectura d’aquest llibre és molt planera i senzilla, de manera que dóna gust llegir-lo. Tot i així, recomano llegir aquesta història lentament i sense pressa perquè d’aquesta manera es gaudeix molt més.

I, per últim, vull destacar el treball que hi ha darrere d’aquest llibre. Es nota que l’autora s’ha documentat a la perfecció sobre els fets històrics i el context d’aquella època perquè està tot absolutament descrit al detall. Un llibre fascinant i fantàstic a l’altura de Núria Pradas!  

dissabte, 14 de novembre del 2020

PARLEM DE LLIBRES: Els secrets que mai no t'han explicat - Albert Espinosa


Nota: 9/10

Albert Espinosa és un autor que sempre m’ha agradat molt. M’he llegit gairebé tots els seus llibres i tots m’han encantat. Però avui us vull recomanar un llibre que, per mi, és més especial que tots els altres.

Fa 4 anys vaig passar per una mala època i aquest llibre em va ajudar a seguir endavant. L’any 2017 em van operar del genoll dues vegades i, a part de patir molt dolor durant mesos, vaig estar 1 any i mig sense caminar normal, de manera que després vaig haver d’aprendre a caminar de zero. “Els secrets que mai no t’han explicat” va arribar a les meves mans l’any 2018, quan ja començava a recuperar-me i estava aprenent a caminar. Després de tants mesos de lluita jo estava molt desanimada. Aquest llibre no va solucionar els meus problemes però si que em va ajudar a seguir endavant. 

En aquest llibre, Espinosa explica els secrets que ha après durant la seva vida per viure en aquest món i viure millor. Tenint en compte que ha viscut gran part de la seva vida en hospitals ho explica tot des d’una perspectiva molt realista. No pretén ser un llibre on tot és bonic i de color de rosa on la base és el positivisme tòxic, sinó que parla també del dolor, el patiment i les preocupacions. Una de les coses que m’agraden d’aquest llibre és que explica que el dolor i les situacions dolentes no s’han d’ignorar, sinó viure-les amb intensitat. Sobretot parla de viure amb intensitat sempre, sigui quina sigui la situació. També parla de viure el dia a dia (el futur no existeix), i de que la felicitat no està en les coses exteriors, sinó en un mateix. De fet, si llegiu els altres llibres que l’autor ha publicat us adonareu que també parlen d’aquestes coses des d’aquesta perspectiva, encara que de manera més indirecta.

Aquest llibre parla de la vida tal com és, amb els seus moments de claror i de foscor, però des d’una perspectiva que mai ningú ens ha ensenyat. Crec que moltes d’aquestes coses s’aprenen quan estàs enfonsat i, de vegades, has de tocar fons per canviar la perspectiva. Suposo que per això Albert Espinosa diu que “les pèrdues són guanys”. 

Com diu Espinosa, aquest llibre no s’ha de llegir, sinó que s’ha d'inspirar. I jo us animo a que l'inspireu, val la pena!