PARLEM DE LLIBRES: Harry Potter i la pedra filosofal - J.K.Rowling

PUNTUACIÓ: 10/10

Harry Potter és un nen de gairebé 11 anys que va perdre els seus pares de ben petit i, a causa d’això, ara viu a casa dels seus tiets i el seu cosí, la família Dursley. Però els Dursley són malvats amb el Harry i el tracten molt malament. L’arribada de Hagrid, amb la carta de Hogwarts que convida a Harry Potter a començar els seus estudis màgics a l’escola de màgia més prestigiosa que hi ha, ho canviarà tot i el Harry començarà a viure unes aventures increïbles i a conèixer un món nou que, fins ara, era totalment desconegut per ell.

Quan tenia 11 anys (la mateixa edat que Harry Potter a l’inici de la història) els reis em van portar la primera pel·lícula de Harry Potter, que em va agradar molt, i des d’aleshores en sóc molt fan per les pel·lícules.

Una vegada, quan era petita, després d’haver vist la primera pel·lícula, vaig anar a la biblioteca a buscar el primer llibre de Harry Potter. Recordo que el vaig començar a llegir però no el vaig acabar perquè, comparat amb la pel·lícula, no em va agradar gens. Desconec el motiu. Ara, de gran, li he volgut donar una segona oportunitat perquè ja em feia vergonya declarar-me fan de Harry Potter sense haver llegit els llibres. I la veritat és que aquesta vegada no m’ha decebut gens.

Fins i tot havent vist les pel·lícules 5000 vegades, sabent-me de memòria la història sencera i sabent tot el que passarà, el llibre m’ha enganxat com si fos la primera vegada. Això demostra com de bona és la història de Harry Potter!

Crec que no diré res que no sàpiga ja tothom, però la història és fantàstica, molt emocionant i màgica. M’ha agradat molt llegir el llibre i veure que s’assembla molt a la pel·lícula, que no hi ha gaires diferències. A més, el llenguatge del llibre és senzill, ràpid de llegir i les descripcions perfectes. La narració avança àgil sense entretenir-se en detalls innecessaris.

El món que crea J.K. Rowling és increïble i magnífic al mateix temps. Poques vegades he pensat això d’escriptors (diria que només amb Suzanne Collins), però quina ment tan privilegiada que té aquesta senyora per ser capaç d’escriure una història així!

M’ha agradat, també, que Neville Longbottom tingui més protagonisme al llibre que a les pel·lícules, ja que és un dels meus personatges preferits i sempre he volgut saber més de la seva vida.

Al final, he fet bé de donar una segona oportunitat als llibres perquè aquesta vegada si que m’estan agradant i els estic gaudint molt. He començat ja a llegir el segon i tinc ganes de llegir-los tots fins al final.

I a vosaltres us agrada Harry Potter? Us agraden més els llibres o les pel·lícules? Quin és el vostre personatge preferit? 

PARLEM DE LLIBRES: Gambito de dama - Walter Tevis

PUNTUACIÓ: 11/10

Tinc unes quantes ressenyes pendents però ara mateix la que més em ve de gust és la de l'últim llibre que he llegit: Gambito de dama. 

Abans de llegir el llibre, ja havia vist la sèrie de Netflix dues vegades (la segona en anglès) perquè em va encantar la història i després em vaig quedar amb ganes de més, així que vaig comprar el llibre.
 
M'ha sorprès molt la fidelitat de la sèrie al llibre. Hi ha molt poques diferències entre sèrie i llibre i realment ho han clavat moltíssim. Crec que mai havia vist una adaptació tan acurada, perfeccionista i respectuosa amb el llibre.
 
I això ho faig molt poques vegades, només amb llibres excepcionals que s’ho mereixen, però a aquest llibre també li poso una puntuació molt molt alta, per sobre de la valoració normal que faig sempre. Li queda un 11 sobre 10. Excel·lent no, el següent. Fins ara, crec que només ho he fet amb dos llibres: “Un estiu amb l’Anna” i “Els jocs de la fam”. Aquesta és la tercera vegada que puntuo tan alt però és perquè aquest llibre s’ho mereix.

SINOPSIS:
 
La Beth Harmon és una nena òrfena, solitària, competitiva, fràgil, orgullosa i un prodigi dels escacs. A l’orfenat Methuen aprèn a jugar als escacs amb una habilitat extraordinària per la seva edat. Al mateix temps, li agraden massa les pastilles tranquil·litzadores de color verd que els donen a Methuen. La Beth anirà creixent, jugant a escacs en competicions cada vegada més importants i enfrontant-se a veritables campions, però també haurà de superar molts obstacles, demostrar la seva vàlua en una època on els escacs només eren cosa d’homes i les dones no hi tenien cabuda i, sobretot, haurà de lluitar contra els seus propis dimonis: l’addicció a les pastilles i a l’alcohol.

El personatge de la Beth m'ha agradat més al llibre perquè sovint se la veu espantada  i els sentiments de debilitat que té a vegades la fan més humana i real. A la sèrie li donen una imatge de noia orgullosa, imbatible i que no dubta mai. Al llibre també és molt orgullosa i decidida però està espantada moltes vegades i es mostra més insegura, encara que intenta dissimular-ho per orgull. Això fa que empatitzis més amb ella perquè la veus com un ésser humà normal i corrent, no com una persona extraordinària i fora del comú com la pinten a la sèrie.

A més, el llibre està molt ben redactat, no s'encanta explicant coses innecessàries i la història avança a un ritme trepidant, fent que t'hi enganxis i vulguis saber més.

En general, m'han encantat els personatges de la Beth, la senyora Wheatley, la Jolene, el senyor Shaibel, en Benny, en Luchenko i en Borgov. Estan ben treballats i s'ha cuidat cada detall al mil•límetre. Podrien ser reals perfectament de ben pensats que estan, cadascun amb les seves peculiaritats.

I m'ha encantat la història de la Beth, de superació personal, d'alts i baixos, de talent però també de debilitats (com la seva addició a l’alcohol i les pastilles), mostrant el millor del talent però també el pitjor de les addiccions. I parlant d'emocions sense parlar-ne perquè la Beth no expressa sentiments i emocions però d'alguna manera els podem intuir o endevinar. Excepcional la manera com l'autor fa que t'imaginis les emocions que senten els personatges  sense explicar-les, ni parlar-ne ni tan sols esmentar-les. No els dedica ni un sol minut i tot i així les pots deduir.

Una novel•la extremadament realista i humana. És sorprenent però no hi he trobat cap punt en contra, m'ha encantat el llibre tot sencer!

Un apunt a tenir en compte: si no coneixeu les normes dels escacs i és un joc que us sona molt lluny, pot ser que alguns fragments no els entengueu perquè es detallen molt bé les jugades i els moviments de les peces. De totes maneres, l'autor ho explica molt bé de manera que és impossible perdre's i en tot moment sabreu qui guanya i qui perd, encara que no entengueu els moviments que fan els jugadors.

ALTRES: Booktag: Els jocs de la fam

Bona tarda a tothom!! Avui he dormit molt poquet i, a més, m’han posat la segona dosi de la vacuna anti-Covid. I com que estic així una miqueta grogui he decidit fer un post una mica relaxat: el booktag de “Els Jocs de la Fam” al que m’ha nominat @racodellibres a Instagram. 

Som-hi, doncs:

1. Quin és el teu llibre preferit de la trilogia?

El tercer llibre, L’ocell de la revolta (Sinsajo)

2. Quin és el teu personatge preferit de tota la saga?

Doncs és molt difícil triar-ne un de sol però diré la Prim. És un personatge que m’entendreix molt, tan dolça i innocent però a la vegada tan valenta, amb les idees clares i amb vocació d’ajudar als altres. La vida és molt injusta amb ella.

3. Quin seria el teu districte d'origen?

Mai sé respondre aquesta pregunta... el 12?

 4. Quin team ets?

Òbviament... Team Gale!!

5. Si algú que estimes profundament hagués d'anar als Jocs, t'oferiries voluntari?

Crec que s’ha de ser molt valent per fer una cosa així i no sé si jo estaria a l’altura com la Katniss, però si, ho faria o al menys ho intentaria.

6. Al sonar del gong, correries cap a subministraments i armaments a la Cornucòpia o aniries en sentit contrari, cap al bosc, buscant aigua?

En sentit contrari. A la Cornucòpia jo no duraria gaire, els banys de sang no estan fets per mi. Fugiria cap al bosc per amagar-me i passar desapercebuda i buscaria aigua i menjar. I si em trobés armes o objectes útils pel camí me’ls quedaria.

7. Als Jocs, aniries amb els Vocacionals, formaries una petita aliança amb un dels tributs o actuaries individualment?

Crec que al principi faria aliança amb algun tribut fins que l’aliança comencés a ser perillosa per nosaltres dos. Llavors, ens separaríem i cadascú miraria de sobreviure pel seu compte.

8. Si tu i el teu aliat fóssiu els dos últims tributs que quedessin a l'arena, el mataries per aconseguir la victòria o et moriries per deixar-lo guanyar?

M’inventaria alguna cosa que desafiés al Capitoli. Ni mataria ni em deixaria matar, però pensaria en alguna cosa ben cridanera que fes enfadar al President Snow i que desafiés les normes.

9. Quant temps duraries als Jocs de la Fam?

Ni dos segons jajaja

10. Prefereixes convertir-te en un àvox o en un símbol de la revolució?

Símbol de la revolució, obviously.

I fins aquí. M’ha agradat molt fer aquest booktag! @racodellibres gràcies per nominar-me!

I recordeu...

Que la sort us acompanyi sempre, sempre. 

LA GISELA ESCRIU: Ja estava cansat (Part 1)

Ja estava cansat. N'estava tip. Fart de la vida que portava. No podia continuar així. Feia mesos que vivia decaigut i amargat. Es passava els dies tancat a casa, estirat al sofà veient una pel•lícula rere una altra. Menjava hamburgueses per dinar, pizzes per sopar i bevia cervesa tot el dia. S'havia engreixat molt i els braços i les cames li pesaven. No feia res però sempre estava cansat. Tampoc no endreçava ni netejava i el seu apartament s'havia anat deteriorant. El seu estil de vida no era gens saludable. Al seu entorn, tothom li deia el mateix però ell no escoltava i s'enfadava fins que un dia es va quedar sol i ningú més es va tornar a preocupar per ell. Van deixar de venir a veure'l. I ara també se sentia sol i culpable. Però ja no podia més. Volia canviar. Havia de canviar. Aquella experiència va ser traumàtica, si, però refugiar-se en l'alcohol, el menjar brossa i les pel•lícules no solucionava res. I això s'havia d'acabar aquell mateix dia. Si es mentalitzava, ho aconseguiria. Volia tornar a ser l'home que havia sigut abans, recuperar l'estil de vida saludable que duia abans i recuperar les relacions personals i socials que abans el feien feliç. 

Aquell dia, a l'hora de sopar, va anar a la nevera i, en veure que només hi havia pizza i cervesa, va baixar al supermercat de la cantonada. Quan va tornar, amb els ingredients que acabava de comprar, es va preparar una amanida i en comptes de cervesa, va beure aigua. Després de sopar, en comptes d'estirar-se al sofà a veure una pel•lícula com feia sempre, va decidir sortir al balcó a prendre la fresca i contemplar les estrelles. Allà mateix, just abans d'anar-se'n a dormir, va pensar: "avui és el primer dia de la meva nova vida". I això va ser una promesa. Una promesa que es feia a si mateix i que l'obligava a canviar de veritat. 

L'endemà, va tirar tota la cervesa per la pica, va portar les pizzes i les hamburgueses a una colònia de gats que vivia prop de casa seva, pensant que potser els gats s'ho menjarien tot, i va endreçar i netejar l'apartament de dalt a baix. A la nit, després de sopar pollastre a la planxa i tomàquet amanit va tornar a sortir al balcó a prendre la fresca i va començar a escriure una llista de totes les persones a qui havia de donar explicacions i demanar disculpes.