ESDEVENIMENTS / PARLEM DE LLIBRES: Feliç any nou!!

Deixem enrere l’any 2020 i jo només vull agrair a totes les persones que m’han acompanyat aquest any tot el seu suport. Aquest 2020 he conegut molta gent nova a través del compte d’Instagram que mai hauria pensat que em donaria tant. Amb algunes persones fins i tot ha sorgit una amistat. Estic molt contenta d’haver pres la decisió d’obrir un compte de llibres en el seu moment perquè m’està aportant moltes coses boniques i moltes persones genials. Mai hauria imaginat que arribaria a ser una experiència tan gratificant.
 
A totes les persones que comparteixen amb mi aquesta experiència, MOLTES GRÀCIES PER SER-HI!! 

I ara que comença un nou any, crec que és hora de fer una llista de tots els llibres que vull llegir durant el 2021:
 
1-TOTS ELS DE HARRY POTTER, de J.K. Rowling (Que són 7 en total i els tinc pendents des de fa segles).
 
 
2-NUESTRO ÚLTIMO VERANO, de Sebastián Garcia Mouret.
 
 
3-BALADA DE PÁJAROS CANTORES I SERPIENTES, de Suzanne Collins (Lectura que vaig abandonar però que igualment em vull llegir en un altre moment)
 
 
4-LA LIBRERA Y EL LADRÓN, de Oliver Espinosa (Regal d’aniversari d’aquest 2020 al que li tinc moltes ganes).
 
 
5-PARAULES QUE TU ENTENDRÀS, de Xavier Bosch.
 
 
6-LA PROMESA DE LA JULIA, de Blue Jeans (3a part i última de la trilogia “La noia invisible”, que encara tinc pendent)
 
 
7-TAN SENZILL COM TUITEJAR T’ESTIMO, de Blue Jeans (Un llibre que em van deixar i que és la 1a part d’una trilogia que tinc molt pendent).
 
 
8-INVISIBLE, de Eloy Moreno.
 
 
9-EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO, de Viktor Frankl.
 
 
10-FELICIDAD TÓXICA, de Rafael Pardo.
 
 
11-EL LÍMIT TE’L POSES TU, de Alex Roca.
 
 
12-MI VIDA (NO DEL TODO) PERFECTA, de Sophie Kinsella (que també va ser un regal d’aniversari que tinc súper pendent)
 
 
13-FLOW,  de Mikaël Thévenot.
 
 
14-BUSCANDO A ALASKA,  de John Green.
 
 
15-MI ISLA, de Elísabet Benavent.
 
 
16-EMMA, de Jane Austen.
 
 
Tenint en compte que els de Harry Potter són 7 llibres, en total tinc una llista de 22 llibres pel 2021. Després segurament n’afegiré o faré canvis però, per començar, no està malament, oi?
 
I vosaltres, feu llistes? Quins llibres teniu pensat llegir pel 2021?
 
Sigui com sigui, us desitjo un FELIÇ ANY NOU!!!

ESDEVENIMENTS: Bon Nadal!!

 

Encara que aquest any sigui una mica estrany, us desitjo a tots/es un BON NADAL I BONES FESTES acompanyades de bones lectures!! 

⭐🥳️

ALTRES: La lectura m'agradava des de molt abans de ser-ne conscient

Avui he fet neteja i he descobert unes relíquies que portaven amagades al fons de la casa molts anys i que jo donava per perdudes o desaparegudes, com moltes coses de la infantesa que es perden amb el pas de temps. 

I aquesta troballa m'ha emocionat molt perquè m'han començat a venir una pila de records com flaixos de coses que creia oblidades. 

El cas és que han començat a aparèixer un munt de llibres, alguns del meu germà, però la gran majoria meus. 

Són llibres que vaig llegir quan era petita, quan estava a Primària. I me'n recordo de tots. Recordo quins em van agradar més i quins no tant però sobretot recordo com disfrutava llegint. I recordo la majoria d'aquests llibres, les seves històries, els seus personatges i de què anaven. 

M'ha fet gràcia veure com a alguns els hi vaig escriure el meu nom amb la lletra de la Gisela petita que encara anava a Primària. M'ha fet gràcia veure com alguns estan firmats i dedicats i recordar, de sobte, el dia que me'ls van firmar. M'ha fet gràcia trobar-hi un punt de llibre a dins que ha sobreviscut al pas dels anys sota la protecció del llibre on es trobava. 

I m'ha fet gràcia recuperar el llibre "El fantasma de la biblioteca". Quan anava a Primària Jordi Sierra va venir a l'escola a fer una xerrada, ens va firmar llibres, i després va escriure un llibre on els protagonistes erem nosaltres, la meva classe de 6è i la mestra. I recordo que això ho vaig viure amb molta il•lusió i emoció. 

Però, sobretot, el que més m'ha emocionat és descobrir que la lectura m'agradava molt abans de que en fos conscient. Sempre he pensat que la lectura em va començar a agradar a l'adolescència, que devia ser quan en vaig prendre consciència. Però això no és veritat. Ara m'adono que molt abans ja m'agradava la lectura, encara que no n'era conscient. Per l'època en què vaig llegir els primers llibres que recordo disfrutar, ara ja puc dir que m'agrada llegir des dels 7-8 anys. 

Em sento com si hagués viscut enganyada tota la vida sobre quan em va començar a agradar la lectura, però estic molt contenta d'haver recuperat aquests llibres que són com un tresor i molt emocionada de saber que tot això va començar molt abans del que em pensava.

PARLEM DE LLIBRES: Tota una vida per recordar - Núria Pradas

Premi Ramon Llull

Puntuació: 10/10

“Tres anys per crear-la,
una hora i mitja per gaudir-ne
i tota una vida per recordar-la”

(Frase publicitària amb que es va estrenar la pel·lícula Blancaneu de Disney l’any 1937).

La Sophie Simmons és una noia somiadora i lluitadora que, amb només 16 anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 i se’n va a Los Angeles en plena depressió a perseguir el seu gran somni de ser animadora de dibuixos a Disney Studios. Però aviat descobrirà que el seu somni no és tan fàcil d’aconseguir, ja que el món de l’animació està dominat per homes. La Sophie, entre amors i desamors, i enfrontant tots els obstacles que la vida li posarà al davant, seguirà lluitant fins al final en una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació.
 
Sempre m’han encantat les històries de superació personal i aquesta n’és una, de dalt a baix. “Tota una vida per recordar” és una història molt realista plena d’entrebancs i situacions difícils per a la Sophie a les quals ella haurà de fer front. Però la Sophie és molt valenta i no es rendeix tan fàcilment. M’ha encantat el seu personatge: una dona lluitadora i forta en un món dominat per homes i en una època tan difícil marcada per la crisi i les condicions laborals precàries.
 
A més, la lectura d’aquest llibre és molt planera i senzilla, de manera que dóna gust llegir-lo. Tot i així, recomano llegir aquesta història lentament i sense pressa perquè d’aquesta manera es gaudeix molt més.

I, per últim, vull destacar el treball que hi ha darrere d’aquest llibre. Es nota que l’autora s’ha documentat a la perfecció sobre els fets històrics i el context d’aquella època perquè està tot absolutament descrit al detall. Un llibre fascinant i fantàstic a l’altura de Núria Pradas!  

PARLEM DE LLIBRES: Els secrets que mai no t'han explicat - Albert Espinosa

Nota: 9/10

Albert Espinosa és un autor que sempre m’ha agradat molt. M’he llegit gairebé tots els seus llibres i tots m’han encantat. Però avui us vull recomanar un llibre que, per mi, és més especial que tots els altres.

Fa 4 anys vaig passar per una mala època i aquest llibre em va ajudar a seguir endavant. L’any 2017 em van operar del genoll dues vegades i, a part de patir molt dolor durant mesos, vaig estar 1 any i mig sense caminar normal, de manera que després vaig haver d’aprendre a caminar de zero. “Els secrets que mai no t’han explicat” va arribar a les meves mans l’any 2018, quan ja començava a recuperar-me i estava aprenent a caminar. Després de tants mesos de lluita jo estava molt desanimada. Aquest llibre no va solucionar els meus problemes però si que em va ajudar a seguir endavant. 

En aquest llibre, Espinosa explica els secrets que ha après durant la seva vida per viure en aquest món i viure millor. Tenint en compte que ha viscut gran part de la seva vida en hospitals ho explica tot des d’una perspectiva molt realista. No pretén ser un llibre on tot és bonic i de color de rosa on la base és el positivisme tòxic, sinó que parla també del dolor, el patiment i les preocupacions. Una de les coses que m’agraden d’aquest llibre és que explica que el dolor i les situacions dolentes no s’han d’ignorar, sinó viure-les amb intensitat. Sobretot parla de viure amb intensitat sempre, sigui quina sigui la situació. També parla de viure el dia a dia (el futur no existeix), i de que la felicitat no està en les coses exteriors, sinó en un mateix. De fet, si llegiu els altres llibres que l’autor ha publicat us adonareu que també parlen d’aquestes coses des d’aquesta perspectiva, encara que de manera més indirecta.

Aquest llibre parla de la vida tal com és, amb els seus moments de claror i de foscor, però des d’una perspectiva que mai ningú ens ha ensenyat. Crec que moltes d’aquestes coses s’aprenen quan estàs enfonsat i, de vegades, has de tocar fons per canviar la perspectiva. Suposo que per això Albert Espinosa diu que “les pèrdues són guanys”. 

Com diu Espinosa, aquest llibre no s’ha de llegir, sinó que s’ha d'inspirar. I jo us animo a que l'inspireu, val la pena!

PARLEM DE LLIBRES: Llibre "La librera y el ladrón" de Oliver Espinosa

 

Ahir vaig celebrar el meu aniversari amb els amics i, entre d'altres coses que també em van agradar molt, em van regalar aquest llibre. 

Estic molt contenta perquè he llegit opinions molt positives d'aquest llibre i el tenia a la meva llista de pendents. Ara ja només em falta trobar temps per llegir-lo. 

Gràcies a la meva amiga Mary per aquest regal i per tota la feina que li ha suposat triar el llibre. Ho has encertat de ple! 

I vosaltres, l'heu llegit ja? El teniu a pendents? Què n'opineu del llibre? Me'l recomaneu?

ESDEVENIMENTS: Bona Diada de Catalunya!

 

Bon dia i bona Diada de Catalunya!! 

Avui us recomano quatre escriptors catalans: 

-Albert Espinosa 

-Xavier Bosch 

-Mercè Rodoreda 

-Emili Teixidor 

Em recomaneu escriptors catalans vosaltres a mi? 

ALTRES: Avui és el meu aniversari i vinc amb un post molt poc seriós

 

*Dedicat a persones no lectores que sovint van perdudes a  l'hora de fer un regal a un amic lector.

 

Avui és el meu aniversari i m'estic imaginant als meus amics perdent el cap perquè no saben què regalar-me. No poden comprar-me roba, els ho vaig prohibir perquè la roba no m'interessa i me la compro jo mateixa només quan em fa falta alguna cosa. Per això, de vegades recorren als llibres perquè saben que així no fallaran. Però hi ha un problema. Ells no són lectors i, per tant, no coneixen gaire els meus gustos ni saben quins llibres he llegit i quins no.

 

Una de les coses més importants a l'hora de regalar un llibre és assegurar-te de que el llibre que vols regalar no sigui un que la persona destinatària ja tingui o hagi llegit. Per això, en aquest post us donaré alguns consells sobre com esbrinar quin llibre és el més encertat per regalar a una persona concreta:

 

1- Directe i sense embuts: És el que va utilitzar una vegada un amic meu. Crec que faltava un dia pel meu aniversari quan el meu amic em va trucar per preguntar-me si havia llegit un llibre concret d'Albert Espinosa (no recordo quin llibre era però em va dir el nom). El meu amic no és lector i la pregunta va ser estranya, em va trucar només per dir-me això. Així que automàticament vaig saber quin  llibre em regalaria. Aquest mètode és el menys discret però al meu amic sembla no importar-li gaire perquè l'ha fet servir més d'una vegada. 

 

2- Indirectes a tort i a dret: Si preferiu dissimular una mica més i que no us enxampin tan aviat podeu provar a enviar indirectes  com qui no vol la cosa per esbrinar quin llibre voldria tenir la persona. Per exemple, "l'altre dia vaig veure a la tele un escriptor que es deia Albert Espinosa i em va cridar l'atenció la seva manera de parlar, n'has llegit algun llibre?" o "m'agradaria començar a llegir algun llibre però no sé quin tipus triar, a tu quin gènere t'agrada?". D'aquesta manera, podem saber una mica més sobre els gustos de la persona i, qui sap, potser ens acaba deixant anar una indirecta directa com una catedral del tipus: "ostres, parlant d'Albert Espinosa, m'encantaria llegir el seu últim llibre però encara no l'he pogut comprar". BOOM! I la persona et dóna la resposta sense saber-ho. 

 

3- Jugar a detectius: Si creus que les dues anteriors no et funcionaran o no t'acaben de convèncer, només et queda jugar a detectius. Es tracta d'observar i analitzar tot el que la persona fa, diu o pensa per tal d'obtenir pistes sobre quin llibre vol llegir. Hauràs d'aguditzar els sentits i estar molt atent. Qualsevol innocent comentari pot contenir una pista i no te n'adonaràs si no prestes atenció. Per exemple, pot ser que estiguis al supermercat amb el teu amic i ell decideixi anar a la secció de llibres. En aquest cas, l'hauràs de seguir. Segurament et farà comentaris sobre els llibres encara que a tu no t'interessin. Però aquí està la clau. Si el teu amic diu "aquest llibre té bona pinta" és com si t'estigués dient "no estaria malament que me'l regalessis pel meu aniversari". Les pistes hi són, només has de veure-les!  Has de tenir en compte una cosa: si vols jugar a detectius, has de començar amb molta antelació. Seria massa casualitat que el teu amic deixi anar una pista just abans del seu aniversari. Per tant, pot ser que el teu amic faci anys al Març però que t'hagi deixat anar una pista tres mesos enrere. Depèn de tu que estiguessis fent de detectiu o no en el moment de la pista. Si feies de detectiu, enhorabona, ja saps que regalar-li. Si estaves a la parra, ho sento molt, estàs més perdut que un mussol i no tens ni idea de què regalar-li. 

 

4- El teu amic en sap molt: Hi ha una última manera d'esbrinar què vol el teu amic sense que tu hagis de fer res. I és quan el teu amic, a pocs dies del seu aniversari, et deixa anar un "saps què? Aquest llibre m’agrada molt i Dilluns és el meu aniversari". Existeix alguna indirecta directa premeditada més gran que aquesta? En aquest cas, el teu amic és molt llest i té una mica de morro, però per tu és la manera més còmoda d'esbrinar-ho sense moure un dit. Per què no aprofitar-ho? 

 

I això és tot, si sabeu més mètodes per esbrinar quin llibre vol una persona pel seu aniversari, m'agradaria que ho poseu als comentaris. I si teniu anècdotes relacionades amb el tema, m'encantaria llegir-les! 

ALTRES: Nius de llibres

Avui a la tarda he sortit a donar un passeig amb una amiga i pel camí ens hem trobat aquest niu una mica especial. Sabia que hi ha iniciatives com aquesta en altres països però no ho havia vist mai on visc jo. Ha estat una sorpresa agradable aquest petit descobriment. 

Trobo que és una bona iniciativa per convidar a la gent a llegir i compartir el plaer de la lectura. 

I a vosaltres, què us sembla? Hi ha nius de llibres on viviu vosaltres? Els heu fet servir alguna vegada? 

PARLEM DE LLIBRES: Les amistats traïdes - David Nel·lo

Premi Sant Jordi 2019

Salvador Togores és un traductor literari que decideix anar a Suïssa a fer una estada en una residència de traductors després d’un any de la mort del seu pare. Allà es trobarà, sense esperar-s’ho, en Bachtel, un famós escriptor que últimament ha estat desaparegut i que, en una altra època, va ser amic íntim de la família Togores, especialment del seu pare, encara que la relació es va trencar de manera sobtada i dolorosa. A Suïssa, durant l’estada, en Markus Bachtel li explica al Salvador la increïble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició.

És una història que parla de l’amistat, l’ambició, l’èxit i els seus límits.

La idea d’aquesta història és original i suposo que l’objectiu del llibre és fer reflexionar sobre els límits de l’ambició i fins a quin punt una persona és capaç de sacrificar-se per aconseguir l’èxit o què està disposada a perdre, i si és més important l’amistat o l’èxit. Crec que és un bon llibre però tampoc és dels millors llibres que he llegit. He de reconèixer que m’ha costat una mica llegir-lo i en alguns punts m’hi he encallat, sobretot a la part central del llibre, que es correspon amb el capítol més llarg on només hi ha narració sense diàleg. Aquesta part del llibre se m’ha fet una mica llarga i monòtona. Suposo que la monotonia és deguda a que només hi ha un narrador que explica una història en passat, sense diàleg ni intervencions de cap tipus. Per altra banda, crec que aquest capítol es podria haver fet més curt i hauria explicat exactament el mateix, ja que en realitat no explica moltes coses, sinó una successió de fets que van passar i crec que no calia allargar-lo tant. Per aquest motiu, el capítol central se m’ha fet una mica pesat de llegir. Però només és la sensació que he tingut jo. Pot ser que a una altra persona li agradi.

Això no vol dir que no sigui un bon llibre. Al contrari, el recomano perquè trobo molt interessant la reflexió que proposa i penso que l’argument és bastant original. Val la pena llegir-lo, tot i els petits defectes que li he trobat. A més, és un llibre perfecte per llegir quan esteu cansats i no teniu ganes de pensar. L’argument no és massa complicat, o sigui, que és ideal per quan no us ve de gust llegir històries profundes amb girs sobtats que et fan donar cops de cap.

Algú ja l’ha llegit? Si ja l’heu llegit, m’agradaria conèixer la vostra opinió.

Puntuació: 6/10

PARLEM DE LLIBRES: Nova idea!! Puntuacions als llibres

Se m’ha ocorregut que, a partir d’ara, posaré puntuació als llibres perquè així és més visual saber si un llibre m’ha agradat molt o poc. La puntuació serà sobre 10, encara que alguns llibres els puntuaré per sobre de 10, com veureu més endavant, perquè hi ha llibres que m’han captivat tant i els trobo tant excepcionals que es mereixen una puntuació més que excel·lent. D’aquesta manera, també podreu saber quins llibres són els que considero més increïbles i dels quals en recomano la lectura imprescindible. Així, els llibres puntuats per sobre de 10 seran els llibres que més m’han tocat, que més m’han fet sentir i que més m’han fet pensar i reflexionar, o que han canviat la meva percepció de les coses d’alguna manera.

 

Per altra banda, com que ja he fet unes quantes recomanacions literàries des de que vaig obrir aquest compte (que no han estat puntuades) he decidit que les puntuaré una per una en aquesta mateixa publicació. Aquí només trobareu la puntuació de cada llibre. Si voleu saber-ne més informació, podeu buscar la seva publicació corresponent mirant les publicacions anteriors.

 

Per tant, les puntuacions quedarien així:

 

- La noia invisible (Blue Jeans): 9/10

 

- La clau de la Sarah (Tatiana de Rosnay): 10/10

 

- Wonder (R.J. Palacio): 10/10

 

- Els jocs de la fam I (Suzanne Collins): 12/10

 

- Trilogia La noia invisible II: El puzle de cristall (Blue Jeans): 9/10

 

- Nosaltres dos (Xavier Bosch): 10/10

 

- No està escrit a les estrelles (John Green): 10/10

 

- Un estiu amb l’Anna (Núria Pradas): 12/10

 

- Amaranta (Care Santos): 8/10

 

- Els jocs de la fam II: En Flames (Suzanne Collins): 12/10

 

- Els jocs de la fam III: L’ocell de la revolta (Suzanne Collins): 12/10

 

Com veieu, totes les puntuacions són bastant altes. És veritat que tendeixo a puntuar alt perquè en general tots els llibres m’agraden, però crec que no sempre serà així perquè, de vegades, alguns llibres em decepcionen o no són tan bons com m’esperava.

ESDEVENIMENTS: Un Sant Jordi diferent (2020)

S'ha viscut d'una manera diferent. La zona de parades estava tancada, només hi havia una entrada, i un noi vigilava que tothom es posés  gel abans d'entrar i controlava l'aforament comptant la gent amb un aparell que duïa a la mà. Als recitals de poesia i altres actes que s'han fet només s'hi podia accedir amb entrada anticipada, i les cadires per seure estaven separades entre si. 

Ha sigut diferent, si, però al final no ha estat tan malament. Tot i les mesures que s'han pres (cal dir que hi ha hagut molt bona organització) m'ha semblat un Sant Jordi bastant normalitzat dins del que es pot esperar, és a dir, s'han pres les mesures necessàries sense que la festa perdi la seva essència. 

Fins i tot hi ha coses que han millorat. A mi que no m'agrada la multitud perquè m'atabala molt, normalment el dia de Sant Jordi el gaudeixo molt però a la vegada m'estressa tanta gent i no trobar mai aparcament. Aquesta vegada no hi ha hagut multitud que m'atabali i he aparcat ràpid i a prop. Així que, si alguna cosa positiva té la situació actual, és que les persones que no ens agraden els llocs amb aglomeracions, ens hem alliberat per fi d'aquesta incomoditat. 

Però, resumint, m'ha agradat molt aquest Sant Jordi d'Estiu i l'he gaudit molt! He pogut donar un passeig tot veient les parades, he acudit als recitals de poesia (que han sigut preciosos), he comprat dos llibres que feia temps que em volia comprar, i una rosa per la meva mare, ja que cada any per Sant Jordi n'hi regalo una. 

Com us ha anat el dia a vosaltres? Heu comprat llibres? Me'n recomaneu algun?

ESDEVENIMENTS: Feliç Sant Jordi d'Estiu!! (2020)

Bon dia! 

Avui és Sant Jordi d'Estiu! Dit així, sona molt estrany. De fet, aquest any la festa de Sant Jordi serà estranya, inusual i diferent, començant pel fet de que estem a 23 de juliol i no d'abril. 

Però com que el 23 d'abril vam viure un Sant Jordi confinat, ara m'alegro de poder celebrar aquesta festa encara que sigui fora de data i en condicions especials. 

Per mi, Sant Jordi sempre ha sigut sagrat perquè m'encanta sortir a veure les paradetes, l'ambient, estar rodejada de llibres (i comprar-ne algun) i de roses. 

Per això, em fa molta il•lusió poder celebrar, finalment, un Sant Jordi de veritat, al carrer, encara que sigui un Sant Jordi més petit, amb entrades anticipades i amb distància de seguretat. 

I a vosaltres? Què us sembla aquest Sant Jordi d'Estiu? El celebrareu? Fareu alguna cosa especial? 

Sigui com sigui, Feliç Dia del llibre i la rosa!! 

NOTÍCIES/ANUNCIS: Avui, 19 de juny de 2020, ha mort Carlos Ruiz Zafón

Avui el món literari ha rebut una mala notícia. Carlos Ruiz Zafón ha mort a Los Angeles, a l'edat de 55 anys, després de dos anys lluitant contra el càncer. 

Quan jo era adolescent i estava descobrint la lectura solia llegir els seus llibres. Va ser un dels primers autors que em van captivar i van enfortir el meu vincle amb els llibres. Em provoca molta tristesa aquesta notícia.

D.E.P Carlos Ruiz Zafón

PARLEM DE LLIBRES: L'ocell de la revolta / Sinsajo - Suzanne Collins (3a part d'Els jocs de la fam)

Aquest llibre no és llegeix, se sent.

Un pla de rebel·lió s’estén sobre Panem, un pla sobre el qual han participat molts coneguts de la Katniss sense tenir-la en compte a ella. La rebel·lió ha començat i esclata la guerra a Panem. Però els rebels necessiten a la Katniss per seguir, necessiten que es converteixi en el Sinsajo, l’ocell de la revolta, símbol de la rebel·lió. El seu paper és el més important de la revolta i d’ella depenen moltes coses. Per la seva part, la Katniss busca venjança i un dels seus objectius és el president Snow. La Katniss vol que el president Snow pagui per tot el mal que ha fet. A l’altra banda del país, el president Snow també té un objectiu molt concret: destruir a la Katniss. De manera que, mentre el país està en guerra, el president Snow i la Katniss es declaren la seva particular guerra on només hi participen ells dos.

Com ja vaig dir, al final he llegit la trilogia en castellà perquè la traducció al català no m’agradava, així que vull fer un aclariment sobre el títol del llibre: en català, es titula “L’ocell de la revolta” i en castellà, “Sinsajo”. En la versió en castellà un Sinsajo és un ocell que simbolitza la rebel·lió, suposo que per això al català ho van traduir com l’ocell de la revolta.

No sé com descriure aquesta tercera part. M’ha fet sentir moltes coses, fins al punt de no saber si estava llegint o sentint. El tercer llibre potser és encara més dur que el segon i les emocions dels protagonistes són tan fortes i estan tan ben descrites que les pots arribar a sentir de veritat. He sentit molta empatia pels personatges, més que de costum, suposo que això és perquè en aquest llibre els personatges ja estan esgotats i acabats, uns quants malalts mentalment per tot el que han patit, i ja no els queden més forces. I això, sumat a la situació que estan vivint, fa que sentis el que senten ells com si t’estigués passant a tu. He pogut sentir la ràbia d’el Gale, les ganes de venjança i l’esgotament de la Katniss, la tristesa del Finnink, la confusió i el turment del Peeta, etc. Crec que en una situació així, tots reaccionaríem de la mateixa manera que ho fan els protagonistes, i això fa que et posis molt a la seva pell.

Com ja vaig comentar temps enrere, he llegit la trilogia sencera dues vegades. He de dir que la primera vegada que vaig llegir el tercer llibre no em va agradar gaire el final però ara sé que és perquè no el vaig entendre del tot. La segona vegada que el vaig llegir si que em va agradar i vaig trobar que era un final molt encertat. Crec que la qüestió per entendre el final és situar-te de veritat en el lloc on es troben els personatges i entendre tot el que ha passat. Si et situes en el context, no només en el tercer llibre, sinó durant tota la història, crec que entendràs millor les decisions que prenen alguns personatges i veuràs que el final és increïblement realista.

Crec que relatar els fets d’aquest llibre tal com ho ha fet l’autora requereix molt esforç, molta dedicació i molta recerca d’informació i documentació. Així que aplaudeixo a l’autora Suzanne Collins per la feina feta! Els Jocs de la Fam és una trilogia que m’ha enganxat molt i m’ha atrapat com feia anys que no em passava. I, evidentment, a partir d’ara Els Jocs de la Fam serà una de les meves històries preferides de totes les que he llegit.

ESDEVENIMENTS: 16/06/2020 Signatura de llibres de Núria Pradas (Igualada)

El passat dimarts, 16 de juny vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la signatura de llibres de Núria Pradas, que va tenir lloc a la Llibreria Aqualata d'Igualada.

Després de dos mesos de confinament va ser molt agradable poder fer aquest petit viatge amb cotxe i per fi vaig conèixer en persona l'escriptora gràcies a la qual avui dia sóc una lectora incansable. La trobada va ser molt natural i senzilla i vaig poder xerrar una estona amb Núria Pradas, una persona també molt natural, que em va signar el llibre "Tota una vida per recordar" i va tenir el detall de fer la dedicatòria també al bloc Caminant entre llibres. 

Va ser un plaer conèixer la Núria Pradas en persona i estic molt contenta de que m'hagi signat el llibre i de poder ser allà en aquell moment.

A la llibreria Aqualata no hi havia estat mai però va ser un descobriment perquè em va agradar molt. És una llibreria no massa gran però té el seu encant, així que no descarto anar-hi algun dia quan necessiti comprar algun llibre.

PARLEM DE LLIBRES: Dilemes de lector: Quin llibre llegeixo ara?

Ja he acabat de llegir la tercera part dels Jocs de la Fam ("L'ocell de la revolta" en català, "Sinsajo" en castellà), així que us adelanto que aquesta serà la pròxima recomanació literària. I ara tinc un dels típics dilemes de lector. Tinc tres llibres nous esperant per ser llegits i tots m'agraden per igual. No n'hi ha cap que m'agradi més que l'altre, per això és difícil escollir quina serà la meva pròxima lectura.

Per quin em recomaneu començar?

Us explico breument cada llibre, així ja de pas us els recomano perquè estic segura de que són grans llibres, tot i que encara no els he llegit, però sé del cert que m'agradaran:

1- BALADA DE PÁJAROS CANTORES Y SERPIENTES (SUZANNE COLLINS): 

És el quart llibre dels Jocs de la Fam, però no és una continuació de la història d'en Peeta i la Katnis, sinó que més aviat parla del president Snow quan era més jove. Per tant, aquest llibre retrocedeix en el temps i explica com el president Snow va arribar al poder.

2- TOTA UNA VIDA PER RECORDAR (NÚRIA PRADAS):

Novel•la ambientada en els inicis de Disney Studios i també enmig d'una gran crisis. La Sophie Simmons ho deixa tot enrere per fer realitat el seu somni de ser animadora de dibuixos a Disney, però aviat s'adonarà de que és un món dominat per homes on les dones no hi tenen cabuda. Tot i així, forta i decidida, segueix lluitant per aconseguir el seu somni.

3-  LA PROMESA DE LA JULIA (BLUE JEANS): 

L'esperada entrega de la trilogia "La noia invisible". És el tercer i últim llibre de la història de la Julia que tant ens ha fascinat als seus seguidors. En aquesta entrega, la Julia comença a estudiar Criminologia i un dels seus professors s'adona del potencial intel•lectual que té la noia, així que li encomana l'exercici d'analitzar un cas real que va tenir lloc fa 5 anys. La mort tornarà a sacsejar la vida de la Julia.

Què us semblen aquests llibres? Ja n'heu llegit algun? O us venen ganes de llegir-los? Per quin em recomaneu començar?

DIA DE L'AUTOR: Núria Pradas

Aquests últims dies he estat bastant desconnectada del bloc però ja torno a ser aquí. I torno amb un nou dia de l’autor, secció que vaig inaugurar però que he fet servir poc. Per això, he pensat que ja tocava avançar una mica amb aquesta secció. I quina millor manera que fer-ho amb una de les meves escriptores preferides, Núria Pradas, gràcies a la qual em vaig endinsar al món de la lectura. Com tots ja sabeu, parlo sovint d’ella perquè és una escriptora especial per mi. Vaig descobrir aquesta autora gràcies al llibre “Un estiu amb l’Anna”, del qual ja en vaig fer la recomanació literària i la podeu trobar si mireu unes quantes publicacions enrere.

Bé, doncs, anem a parlar de la vida de Núria Pradas.

Núria Pradas Andreu és de Barcelona i llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Abans de ser escriptora, va ser mestra durant molts anys ensenyant Llengua i Literatura  catalana als joves, ja que aquesta era la seva passió i li agradava molt la lectura. No va saber que volia ser escriptora fins que no va tenir 30 anys, moment en el qual dirigia un grup de teatre a l’escola i, sense adonar-se’n, va començar a escriure. Primer escrivia obres de teatre i després va provar amb les novel·les. Des de llavors no ha parat d’escriure.

Ha escrit per a tots els públics, des de literatura infantil, passant per la juvenil, i fins a les novel·les per adults.

En els gèneres de literatura infantil i juvenil ha publicat més de 50 obres. L’any 2012 li van atorgar el Premi Carlemany per l’obra “Sota el mateix cel” i això li va obrir les portes a la narrativa per adults. La seva primera novel·la dins d’aquest gènere va ser “La noia de la biblioteca”, i després va publicar també “Somnis a mida”, “L’aroma del temps” i, recentment, aquest any 2020 ha publicat la seva última novel·la titulada “Tota una vida per recordar”.

Us recomano moltíssim aquesta autora, de veritat! Si teniu oportunitat, llegiu algun dels seus llibres.

ALTRES: Qui és Caminant entre llibres?

Quan descobreixo un nou compte de recomanació de llibres a les xarxes socials sempre m’agrada saber qui hi ha al darrere d’aquest compte perquè, al final, els que recomanem llibres no som comptes d’una xarxa, sinó que som persones, encara que no ens mostrem gaire al públic perquè no som la part important del compte.

I això m’ha fet pensar que jo mai m’he presentat. No sé si sóc un misteri o, per les coses que publico, ja intuïu alguna cosa de mi. La lògica dicta que les presentacions es fan al principi però com que gairebé tot a Caminant entre llibres és improvisat i vaig sobre la marxa, ens saltarem la lògica i anirem al revés, i no passa res.

Bé, doncs em dic Gisela, tinc 28 anys i visc en un poble de la comarca del Bages. La meva passió és la lectura des de que era adolescent i m’agrada sobretot la novel·la juvenil i la novel·la realista però llegeixo de tot en general, excepte llibres de terror perquè em fan massa por. Vaig descobrir l’afició a la lectura gràcies a l’escriptora  Núria Pradas (com molts ja sabeu) i després vaig continuar llegint Isabel Allende, Mercè Rodoreda i també Carlos Ruiz Zafón. Una vegada superada l’adolescència em vaig endinsar en el món de la literatura juvenil, amb Blue Jeans, Javier Ruescas, Stephenie Meyer, John Green i altres. Després vaig descobrir Albert Espinosa i tinc gairebé tots els seus llibres. I després d’això vaig començar a llegir també novel·la històrica i a provar nous gèneres literaris. Actualment, tot i tenir algunes preferències, llegeixo de tots els gèneres i segueixo descobrint nous autors i llibres.

A part d’això, també m’agrada escriure, dibuixar i la música, sobretot el rock i la música clàssica (els dos extrems oposats). 

Aquesta sóc jo. Jo sóc Caminant entre llibres. 

PARLEM DE LLIBRES: En flames - Suzanne Collins (2a part d'Els Jocs de la Fam)

Una segona part més trista i fosca, però igualment intrigant.

Contra tot pronòstic, la Katniss Everdeen i el Peeta Mellark han sobreviscut als Jocs de la Fam, encara que la forma com ho han fet ha sigut interpretada pel Capitoli com un acte de rebel·lió i es comencen a sentir rumors de que els districtes es podrien rebel·lar si no ho estan fent ja, inspirats per les baies de la Katniss i el Peeta. De manera que, en comptes d’estar alleugerats, la Katniss i el Peeta senten la pressió del Capitoli i una perillosa tensió que va creixent. Tothom els observa i hauran d’anar amb peus de plom perquè una sola equivocació en els seus actes pot tenir conseqüències nefastes.

En aquest segon llibre podem veure com les coses es comencen a torçar a poc a poc i com aviat el sistema del Capitoli penja d’un fil, provocant una situació d’esperança als districtes però també molt més perillosa, ja que l’esperança permet als districtes aixecar la veu però això mateix és el que provoca una repressió molt més gran, de manera que la vida dels personatges canviarà, hi haurà més patiment del que ja hi havia i l’argument s’anirà tornant més fosc i trist. Una història que continua repleta de girs inesperats i on la intriga està assegurada, però que també fa reflexionar. Encara que sigui una ficció futurista, els esdeveniments que narra no estan tan allunyats de la realitat perquè al món sempre hi ha hagut revoltes, repressions i situacions complicades similars a les que podem llegir a la trilogia. Per això, és un llibre que fa reflexionar sobre la historia de la humanitat, provoca empatia amb les víctimes i ens fa pensar que potser som afortunats de no estar vivint cap d’aquestes situacions ni de lluny.

Si us va agradar el primer llibre, estic segura que aquesta segona part us agradarà igual o encara més.  La primera part (Els Jocs de la Fam) t’atrapa però la segona part (En flames) t’enganxa encara més i ja no en pots sortir. Si heu llegit el primer llibre, no podreu evitar llegir el segon, ni el tercer. N’estic segura! 

ESDEVENIMENTS: 23 d'abril de 2020: Un Sant Jordi confinat

Sant Jordi és una festa preciosa que, desafortunadament, aquest any no podrem celebrar com és habitual. Però això no vol dir que no ho poguem celebrar. Cadascú pot trobar la seva manera particular de celebrar-la, encara que sigui dins de casa. Jo he decidit dedicar el dia a llegir i escriure sense parar. Aquesta és la meva manera de celebrar-ho.

Espero que vosaltres també ho pogueu celebrar i gaudir d'una manera o altra. 

I desitjo que l'any que ve poguem celebrar la festa al carrer, rodejats de llibres, roses i bon ambient. 

FELIÇ SANT JORDI, DIA DEL LLIBRE I LA ROSA!