PARLEM DE LLIBRES: Llibres llegits de l'any 2023 i la seva puntuació

 

Hola Hola!! ⭐️⭐️

Doncs entre lectures i lectures finalment hem arribat a Nadal! 🌲

Aquest any he decidit fer un recopilatori dels llibres que he llegit durant el 2023, amb la puntuació que els hi vaig posar, i després escollir els tres que més m’han agradat de tots.

Què us sembla? N’heu llegit algun? En teniu algun a la llista de pendents? Us llegeixo als comentaris ⬇️

🌸 Espero que tingueu molt bones festes i un bon Nadal, envoltats de família, amor i moltes, moltes bones lectures! 🌸

BON NADAL!! ⭐️🌲⛄️🎅🩷🌸

PARLEM DE LLIBRES: Balada de pájaros cantores y serpientes (Suzanne Collins)

 

⭐️ PUNTUACIÓ: 10/10

Bonaa nit!! 🌸 Com esteu?

Fa setmanes que tinc pendent publicar aquesta ressenya (que segurament serà l’última d’aquest any) però la veritat és que m’ha costat molt preparar aquesta ressenya, no sé ben bé perquè… però ha sigut difícil escollir les paraules i decidir què dir d’aquest llibre.

Com veieu, tornen les ressenyes amb plantilla. Crec que aquest llibre es mereix l’honor! No sé si ho podré fer sempre amb plantilla, ja que requereix dedicar-hi més temps, però ho intentaré.

Espero que us agradi! 😁

PARLEM DE LLIBRES: Mamut - Eva Baltasar

 

⭐️PUNTUACIÓ: 6/10

La protagonista de “Mamut” és una dona que viu a la ciutat però no se sent a gust amb l’estil de vida modern de la ciutat, de manera que decideix anar-se’n a viure al món rural i viure tal com es feia abans, sense intermediaris, guanyant-se la vida amb els recursos que té i que li proporciona el seu entorn: el bestiar, la seva pròpia força i un pastor veí que l’ajuda a sobreviure i li fa companyia enmig de la solitud.

No sabria què dir d’aquest llibre. Enganxa? Sí. M’ha agradat? A estones. El recomanaria? Sí i no

Per dir-ho d’alguna manera, és un llibre amb molts matisos, que poden agradar-te o no i, de fet, crec que no és un llibre que pugui agradar a tothom. És un llibre, no sé si diria estrany, potser diferent. La manera d’escriure de l’autora també és diferent, sobretot diferent del que estem acostumats, a vegades fins i tot incòmode. Tot i així, admiro l’atreviment de l’autora en escriure una història tan original, tan diferent, i amb un llenguatge tan directe. De fet, per mi, “Mamut” guanya punts només per ser tan… extravagant.

Hi ha un fragment del llibre que a mi m’ha semblat molt desagradable, relacionat amb uns gatets abandonats (no vull fer spoilers), que m’ha costat molt de llegir i en el qual he estat a punt d’abandonar la lectura. Tot i així, el llibre enganxa tant que és difícil abandonar-lo, encara que alguns fragments es facin costa amunt.

I això és curiós perquè no m’havia passat mai que un llibre que no m’acaba d’agradar m’enganxi tant. El final de la història tampoc m’ha agradat i tot i així no podia parar de llegir. Crec que si el final m’hagués agradat hauria donat una oportunitat als altres dos llibres, “Permagel” i “Boulder”, però finalment, encara que enganxin molt, he decidit no fer-ho.

Agraeïxo molt l’experiència d’haver llegit aquest llibre, ha sigut enriquidor i curiós, però no repetiria amb altres llibres del mateix estil.

Potser alguns em matareu amb aquesta ressenya perquè sé que hi ha gent que li agraden molt aquests llibres, però no sabeu com m'ha costat fer-la! És molt difícil fer una ressenya d'un llibre que t'ha agradat però no t'ha agradat, a veure qui ho entèn... 🤪

ESDEVENIMENTS: Diada de Catalunya 2023

 

Hola hola! 🙋‍♀️

Aquesta vegada he volgut fer alguna cosa més manual, en comptes d'editar fotos digitalment... Espero que us agradi! 🌸

Caminant entre llibres us desitja una BONA DIADA DE CATALUNYA!! ⭐️🦋🌹🌼

Que gaudiu del dia envoltats de bones lectures 📚

ALTRES: Avui és el meu aniversari

 

Avui és el meu aniversari (en faig 32 ja) i us vull ensenyar la ploma que em va comprar el meu xicot quan érem de viatge a Carcassone com a part del meu regal d’aniversari a l’avançada.

Estàvem al castell de Carcassone i vam anar a parar a la botiga de records. Allà vaig veure la ploma, entre d’altres coses interessants relacionades amb l’escriptura antiga. La vaig agafar i me la vaig quedar mirant una bona estona, mentre pensava que la volia però que ja havia gastat prou. Jo, que m’agrada la tendència minimalista, sóc de pensar-m’ho molt abans de comprar les coses i preguntar-me si realment ho necessito o si ho desitjo de veritat i sinó és així, ho descarto. Però allà estava, amb el dilema, intentant esbrinar si desitjava la ploma amb prou força o si era un desig passatger, quan va arribar el meu xicot i em va preguntar si la volia. M’ho vaig pensar una mica més i finalment li vaig dir que si, però que ja no volia gastar més, així que la deixaria a la botiga. A això ell va contestar “si vols te la compro com a regal d’aniversari i així ja t’hauré fet una part de regal” i això va decantar la balança, em va convèncer per agafar-la.

I menys mal que finalment me la vaig quedar en comptes de deixar-la a la botiga perquè l’altre dia la vaig provar i em va encantar! Em vaig adonar de que realment la desitjava de veritat encara que estigués indecisa. El que no m’esperava és que fos més difícil fer-la servir del que em pensava, no és un bolígraf qualsevol, requereix una mica de pràctica i suposo que té la seva pròpia tècnica. Així que abans d’escriure d’una manera acceptable, vaig haver de fer bastantes proves i anar trobant la manera correcta d’escriure. Després d’unes quantes proves tenia els dits plens de tinta blava però va valdre la pena. Encara no la tinc dominada del tot, però al menys controlo una mica més la forma d’escriure i tinc més previsió de quanta tinta cal agafar (si et passes taques massa el full) i més o menys sé calcular quan em durarà fins que hagi de tornar a posar la ploma a dins el tinter.

Doncs aquesta és l’anècdota de la ploma. Crec que és el regal més original i diferent que m'han fet mai. Gràcies, Àlex! ❤️

Us agrada com escriu?

PARLEM DE LLIBRES: L'Albert i els menjabrossa - David Nel·lo

 

⭐️ PUNTUACIÓ: 10/10

La ciutat de Tarragona era una ciutat tranquil·la fins el dia que apareixen els menjabrossa, uns éssers misteriosos que atemoreixen la ciutat. Però, què se’n sap d’aquests menjabrossa? Existeixen de veritat? L’Albert en sent parlar a les notícies i de seguida s’interessa pel cas. Juntament amb la Roser, una companya de classe molt espavilada, comencen a investigar per resoldre el misteri.

Aquest llibre me’l van fer llegir a l’escola quan era petita i recordo haver-lo gaudit moltíssim. Sempre me n’ha quedat un bon record però també és veritat que molts fragments se m’havien oblidat i no recordava del tot el què passava en aquesta història dels menjabrossa.

M’ha agradat molt rellegir-lo i diria que l’he tornat a gaudir igual que la primera vegada. És una història molt divertida, m’ha fet riure en diverses ocasions, sobretot durant el capítol que relata l’origen dels menjabrossa (per mi, el més divertit de tots). També, tal com es pot deduir per la sinopsis, hi ha molt misteri i a mida que passes pàgina vas descobrint petites coses noves que es van entrellaçant, cosa que provoca que cada vegada vulguis saber més, fins que t’acostes al final quan per fi tot es relaciona i cobra sentit.

Em sembla important ressaltar que és un llibre amb un vocabulari molt ric, de manera que és molt recomanable per al públic a qui va dirigit (a partir de 9 anys), sobretot si volem que els nens, a part de passar-s’ho bé llegint, també aprenguin noves paraules.

És un llibre que he tornat a re-gaudir i que recomanaria tant a nens i joves com també a adults.

I vosaltres, havíeu sentit a parlar dels menjabrossa alguna vegada? Vigileu quan aneu a llençar les escombraries a la nit, no fos cas que de la bossa en sortís algun ésser estrany.

PARLEM DE LLIBRES: El violí d’Auschwitz - Maria Àngels Anglada

⭐️PUNTUACIÓ: 10/10

Aquesta és una de les ressenyes que tenia pendent des de fa molt temps i que tenia moltes ganes de fer perquè és un llibre que em va impressionar molt:

Aquest llibre relata les condicions de vida infrahumanes en les que viuen els presos al camp d’extermini d’Auschwitz a través de les vivències del Daniel i els seus companys reclusos.

El Daniel és violer de professió i quan el comandant del camp, Sauckel, ho descobreix decideix posar-lo a prova: li encomana construïr un violí que tingui un so perfecte. El Daniel es posa a treballar amb el violí però no té ni idea de quin és el preu a pagar si el violí no compleix les expectatives del comandant.

M’ha encantat llegir aquest llibre. Ben fet, ben escrit, bon argument i avança a bon ritme, amb uns personatges ben caracteritzats. La història del Daniel captiva, impacta, entristeix a vegades, i fa que empatitzis i entris tant endins que vénen ganes de donar-li una llesca de pa al Daniel i també als seus companys. Les condicions que s’hi relaten són tan cruels que acabes agafant mania als comandants, el metge i totes les persones responsables de tanta desgràcia i injustícia.

A més, a l’inici de cada capítol hi ha fragments de documents que relaten atrocitats i que van ser escrits de veritat i que, per tant, són coses que van passar de veritat. I és realment esfereïdor, a part de demostrar també que l’autora es va documentar bé abans d’escriure el llibre.

Una història molt impactant que no deixa indiferent i que tothom hauria de llegir almenys una vegada a la vida. 100% recomanable!