dissabte, 30 de gener del 2021

PARLEM DE LLIBRES: Violet y Finch - Jennifer Niven


Violet Markey està trencada per dins. Theodore Finch està trencat per dins. És possible que aconsegueixin arreglar-se un a l’altre?

Estic enfadada i decepcionada amb aquest llibre perquè la idea de la història és genial i té un final espectacular, però el desenvolupament, els personatges i l’argument estan molt poc treballats i molt desorganitzats. Intentaré resumir fent una llista de parts positives i negatives del llibre. 

Parts positives:

- El fons de la història és molt bo, em sembla una gran idea i hauria estat un llibre perfecte si no fos per les mancances que té sobretot al principi i meitat.

- El final és espectacular, brillant, et toca i t’arriba (cosa que no fa la resta del llibre). Bàsicament el gruix important de la història es desenvolupa només al final i d’una manera que transmet tant, que no sé com tot això no es transmet a la resta del llibre.

- La història parla de temes importants, com les malalties mentals i el suïcidi, que sovint estan invisibilitzats i se n’hauria de parlar molt més perquè és una realitat que existeix al nostre món.

Parts negatives:

- Els personatges estan molt poc treballats i caracteritzats. Si que veiem que en Finch és un personatge estrany i que la Violet està ferida, però res més. No s’aprofundeix en la seva personalitat, només veiem com actuen en el seu dia a dia. Excepte en el final on, de cop i volta, tenen més personalitat tots dos.

- El protagonista masculí, en Finch, sobretot al principi de la novel·la, m’ha semblat un noi molt pesat i insistent que persegueix a la Violet encara que ella no mostri cap interès cap a ell. El personatge no m’ha caigut bé fins a la meitat-final.

- Trobo que l’argument està molt mal estructurat. Durant les primeres 200 o 300 pàgines no hi passa res important. És com una introducció eterna on interactuen els protagonistes i van a l’institut però no passa res important. Aquesta part se m’ha fet molt pesada, fins al punt de voler abandonar la lectura, cansada d’avorriment. Després, en les últimes 150 pàgines passa tot de cop i volta, evoluciona la història, es desenvolupa, passen moltes coses importants i arriba el final espectacular. Vull dir que, si llegiu el llibre, amb que llegiu les últimes 200 pàgines en tindreu prou perquè tota la història passa allà i potser el gaudireu més que jo.

- Excepte el final, la resta de novel·la està poc profunditzada. Podria ser una història profunda que transmet molt sentiment i emoció però es queda només en la superfície. Deixa moltes coses a la intuïció en comptes d’explicar com se senten els protagonistes perquè puguis empatitzar amb ells. El final, en canvi, és tot el contrari. És emotiu, emocional i profund.

- Del principi a la meitat, el llibre no desvela res de la història ni dels personatges. Només et pots imaginar que alguna cosa no va bé però no hi ha cap evolució significativa dels fets fins a la meitat o més endavant. I crec que algunes coses s’haurien pogut desvelar molt abans per fer que la història avanci i no es quedi encallada i sense moviment.


PUNTUACIÓ: 5/10 (Al principi li volia posar un 3/10 però li he pujat una mica la nota per aquest final tan increïble que, fins i tot, m’ha fet plorar una mica).

divendres, 29 de gener del 2021

PARLEM DE LLIBRES: Dubtes literaris: No sé què fer amb aquest llibre

Hola! 

Això no és una ressenya, sinó un dubte que tinc amb una lectura que tinc a mitges.

I és que no sé què fer amb aquest llibre. Se'm fa estrany perquè a mi això no em sol passar: o m'agrada un llibre o no m'agrada, però mai em quedo a mig camí entre una cosa i l'altra.

La qüestió és que estic indecisa amb aquest llibre. L'argument és bo i crec que és un bon llibre però, tot i així, el tinc atravessat. No m'acaba d'enganxar i de vegades em costa llegir-lo. No sé si és perquè el protagonista masculí em cau malament des del principi (el trobo pesat, massa insistent i de vegades, gairebé acostant-se a l'assetjament, cosa que a la protagonista no sembla importar-li gaire). O perquè la història podria ser molt més profunda i es queda només en la superfície. Hi ha moltes preguntes a l'aire i els protagonistes no parlen gaire de coses importants, simplement canvien de tema quan alguna cosa no interessa. I la manera de narrar de l'autora tampoc m'agrada gaire, deixa moltes coses a l'intuïció i no arriba mai al fons de la qüestió. I em sap greu perquè la idea de la història és molt bona i podria ser molt adictiva, però està mal desenvolupada segons el meu punt de vista.

Fa gairebé dos mesos que arrastro aquest llibre i ja no sé què fer amb ell. Per una banda, li vull donar una oportunitat i arribar fins al final perquè el fons de la història es bo i tinc la intuïció de que el final podria ser dels que et xoquen i et remouen per dins (encara que també podria ser que no i em decepcionés) i, per l'altra banda, la lectura es comença a fer pesada perquè, fins ara, han passat moltes coses però cap d'important ni cap canvi que faci evolucionar la història. Al contrari, sembla que la història sigui una introducció eterna en la que passen moltes coses introductòries sense massa importància però no es mou, ni evoluciona, ni res, sempre es queda en el mateix punt. L'únic canvi que hi ha hagut era súper previsible perquè després de 200 pàgines d'introducció era evident que això passaria. I segueixo esperant que hi hagi novetats en la història o que l'argument aporti alguna cosa interessant.

Arribats a aquest punt... No sé què fer amb aquest llibre. Vosaltres què farieu? L'abandonaríeu o seguiríeu llegint? 

dijous, 28 de gener del 2021

PARLEM DE LLIBRES: El duque y yo - Julia Quinn (Club de lectura con purpurina)


Esta vez os hago la reseña en castellano porque este libro es el que he leído este mes de enero con el Club de lectura con purpurina de novela romántica, al que tengo el gran placer de pertenecer y, como muchas de las participantes son de fuera de Catalunya, lo haré en castellano para que puedan entenderlo.

El libro que hemos leído se titula “El duque y yo”, la autora es Julia Quinn y hay una serie de Netflix basada en este libro, llamada “Los Bridgerton”. La historia transcurre en Londres en una época en la que los bailes y fiestas servían para que las chicas casaderas conocieran pretendientes y encontraran un hombre con quien contraer matrimonio. Tenemos a dos personajes principales:
 
Simon es el nuevo duque de Hastings, quien ha vuelto después de pasar una temporada fuera. Desde su llegada se convierte en el soltero más cotizado de Londres, a pesar de su fama de vividor.
 
Daphne Bridgerton es la cuarta de 8 hermanos. Es la primera de sus hermanas en edad casadera y, junto con su hermano Anthony y su madre Violet, intentará encontrar un hombre, no sólo para casarse, sino también de quien enamorarse y que la haga feliz.
 
Pero la presión social que sienten tanto Simon como Daphne cada vez es más fuerte y están agobiados, así que idean un plan ¿Cuál será este plan? ¿Conseguirán lo que se proponen?
 
Al principio, no sabía si me gustaría esta novela porque no estoy acostumbrada a leer historias románticas de época  (solo había leído románticas actuales) pero he de decir que me ha gustado mucho, se lee muy rápido y tiene mucho sentido del humor, así que me he divertido mucho leyéndola. Los personajes están muy bien trabajados y el desarrollo del libro también me ha gustado. Lo único que me ha decepcionado un poco es el final, ya que se resuelve demasiado rápido y de golpe, es muy predecible y poco realista. Pero, en general, he disfrutado bastante de esta lectura.
 

PUNTUACIÓN: 8/10

dilluns, 25 de gener del 2021

FRAGMENTS DE LLIBRES: "¡Si nosotros ardemos, tú arderás con nosotros!"


"Quiero decir a los rebeldes que estoy viva, que estoy aquí, en el Distrito 8 [...] Quiero decirles  que si creen por un solo segundo que el Capitolio nos tratará con justicia, están muy equivocados. Porque ya sabéis quiénes son y lo que hacen [...] ¡Esto es lo que hacen! ¡Y tenemos que responder! [...] ¿El presidente Snow dice que está enviándonos un mensaje? Bueno, pues yo tengo uno para él: puedes torturarnos, bombardearnos y quemar nuestros distritos hasta los cimientos, pero ¿Ves esto? [...] ¡El fuego se propaga! [...] ¡Y si nosotros ardemos, tú arderás con nosotros!"


Katniss Everdeen - Els jocs de la fam III (L'ocell de la revolta). 

💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥💥

Aquest va ser un moment molt commovedor del tercer llibre, no creieu? 

dijous, 21 de gener del 2021

LA GISELA ESCRIU: A l'Anna de Primària

 Hola hola!! 

Inaugurem nova secció al bloc i aquesta vegada no té a veure amb llibres. A mi m'agrada escriure de tant en tant i he decidit començar a publicar alguns escrits que faig jo, començant pel d'avui que es titula: "A l'Anna de Primària". Espero que us agradi!! 


A L’ANNA DE PRIMÀRIA:

D’ella, només recordo el seu nom i la seva cara, més o menys. Es deia Anna i era primeta, amb la pell bastant pàl·lida i ulls clars. Tenia el cabell castany bastant llarg, diria que ondulat o arrissat, i sempre el portava semi recollit amb una cua. Però el que més recordo és la seva simpatia i amabilitat.

L’Anna de Primària, que es mostrava tan amable amb mi, i jo em sorprenia perquè no hi estava acostumada.

L’Anna de Primària, que em tractava tant bé, en una classe plena de nens esbojarrats que em senyalaven, es reien de mi i em preparaven bromes de mal gust.

L’Anna de Primària, a qui li era igual que jo portés ulleres i ferros a les dents, mentre que d’altres se’n burlaven.

L’Anna de Primària, que sempre escoltava amb empatia, mentre que ningú més ho feia.

L’Anna de Primària, sempre disposada a ajudar i a donar un cop de mà sense esperar res a canvi, mentre que altres només ho feien si hi havia una recompensa.

L’Anna de Primària, la seva calidesa i el seu tarannà tranquil i acollidor, en una escola que a mi em semblava massa freda i hostil.

L’Anna de Primària, que mai jutjava a ningú, però que potser si que la jutjaven a ella.

L’Anna de Primària, que després de 6è va canviar d’escola i no la vaig veure mai més, però la vaig trobar molt a faltar.

L’Anna de Primària, afable és la paraula que la definia, encara que ningú ho sabés perquè era una noia invisible als ulls dels altres, fins i tot per mi, que mai la vaig arribar a veure com una amiga, només com la noia simpàtica que em somreia i em tractava bé. I que, després de que ella marxés, em vaig adonar de que hauríem d’haver sigut amigues o almenys haver-ho intentat.

Perquè ara l’Anna de Primària només és un record. Un record agradable però només un record del qual n’he oblidat moltes coses com, per exemple, el seu cognom.

I, qui sap, potser l’Anna de Primària podria haver estat una bona amiga i no només un record.

divendres, 1 de gener del 2021

ALTRES / PARLEM DE LLIBRES: Un repte de color groc

Avui, primer dia de l'any, estic a tope fent tots els reptes i coses pendents que tenia per aqui. Això vol dir que comencem molt bé l'any!
 
@olor_de_llibres em va nominar a fer aquest repte, que consisteix en buscar tots els llibres de la meva prestatgeria que tinguin una portada de color groc.
 
Abans de fer el repte em pensava que només en tenia un o dos, però al final n'han sortit alguns més:


JARDÍ VORA EL MAR, de Mercè Rodoreda.
 

LA CLAU DE VIDRE, de Dashiell Hammet.
 

FLOW, de Mikaël Thévenot.
 

LOS JUEGOS DEL HAMBRE, de Suzanne Collins.
 

EL MUNDO AMARILLO, d'Albert Espinosa.
 

Excepte @olor_de_llibres que és qui em va nominar, la resta de persones etiquetades (A Instagram) esteu nominades al repte, però aquesta vegada amb el color taronja.

ALTRES / PARLEM DE LLIBRES: Booktag de fi d'any!

Bona tarda lectors/es!!

Vinc amb un booktag de fi d'any al que em va nominar @ratolinaentrelibros fa dies! I l'acompanyo amb una foto ben Nadalenca:

 
GENER (primer llibre que vas llegir): Nosaltres dos, de Xavier Bosch.
 

FEBRER (llibre més curt): #enPaum'hadeixat, de Núria Casas. No en vaig fer resenya perquè no em va agradar gaire i no n'hagués dit res positiu.
 

MARÇ (escriptora preferida): Mercè Rodoreda.
 

ABRIL (millor llibre infantil): Wonder, de R.J. Palacio. No l'he llegit aquest any i no sé si realment és infantil però és un gran llibre.
 

MAIG (llibre amb portada més bonica): No està escrit a les estrelles, de John Green.
 

JUNY (millor audiollibre): No he escoltat mai un audiollibre
 

JULIOL (llibre més llarg): Sinsajo, de Suzanne Collins.
 

AGOST (llibre que vas llegir molt ràpid): En llamas, Suzanne Collins.
 

SETEMBRE (llibre d'autor nacional): El puzle de cristall, de Blue Jeans.
 

OCTUBRE (llibre de terror): No m'agraden els llibres de terror ni res relacionat amb el terror
 

NOVEMBRE (llibre que vols llegir abans de que acabi l'any): Violet y Finch, de Jennifer Niven, encara que ja vaig tard
 

DESEMBRE (llibre amb un gran final): Tota una vida per recordar, de Núria Pradas.
 

N'heu llegit algun dels que he anomenat? Què us va semblar?
 
Excepte la Bea, que és qui em va nominar, les altres persones etiquetades en aquesta publicació (a Instagram), esteu nominades.