LA GISELA ESCRIU: Llibre

Aquest escrit d'avui també és rescatat de la meva adolescència. Espero que us agradi! 

Un llibre és una aventura, una història, un art. Dins d’un llibre s’hi amaga la màgia, l’emoció, la realitat, la ficció, el sentiment. No es tracta només de quatre papers impresos i tancats per dos cobertes.

Els que de veritat compartim la passió pels llibres sabem què és realment un llibre. Dins d’ell, deixes de ser tu i et fiques dins d’un altre cos, un altra vida... Fins i tot, pots viatjar lluny, molt lluny, o potser, en un altre temps, cap al futur, o cap al passat. Pots tenir experiències noves, diferents emocions i moltes altres coses, perquè, realment, un llibre és un altre món, un món molt ampli, que cadascú el viu i el veu a la seva manera, amb llibertat.

Encara que no ho sembli, aquest escrit d’avui ja s’ha acabat i és que és molt curt, però per mi significa molt més que un simple escrit. Significa la meva vida, la meva afició, la meva passió, passió pels llibres. El que vull destacar és que hi ha gent que no valora els llibres, que no sap perquè hi són, ni sap interpretar-los. Per mi, els llibres són la saviesa, són el meu mestre, la meva alegria, la meva passió... són molt més que un món.

M’agrada engrescar als meus amics i a totes les persones perquè llegeixin i s’endinsin en aquest món, perquè és un lloc molt bonic i agradable, on es pot fer volar la imaginació i, fins i tot, començar a escriure historietes, fantasies, il·lusions i demés. Coses que et fan viure i et fan sentir bé.

ESDEVENIMENTS / PARLEM DE LLIBRES: 🌹 Els llibres regalats i auto regalats d'aquest Sant Jordi 🌹 (2021)

Aquest any, en general, han caigut bastants llibres a casa meva, potser més que cap altre any, i us els vull ensenyar:

📚 EL CAMPAMENT (Blue Jeans): Aquest llibre me l’he auto regalat a mi mateixa. Blue Jeans és un dels meus escriptors preferits des de fa molts anys i, evidentment, l’últim llibre que ha publicat és un “must” per mi. Un cop més, una novel·la juvenil amb molt de misteri, seguint la seva tendència des de la trilogia “La noia invisible”.

📚 SI NOS ENSEÑARAN A PERDER, GANARÍAMOS SIEMPRE (Albert Espinosa): Aquest me l’ha regalat la meva mare. Albert Espinosa, un altre dels meus escriptors preferits. Tinc tots els seus llibres excepte els dos o tres últims que ha tret i aquest era un dels que em faltaven. Estic molt contenta de que me l’hagin regalat!

📚 A COR OBERT (Oriol Mitjà): Aquest llibre l’he regalat jo a la meva mare. A ella li agrada L’Oriol Mitjà, sempre que surt als mitjans de comunicació vol escoltar-lo, així que he pensat que aquest llibre era una bona elecció. I si, sembla que li ha agradat i ja se l’ha començat a llegir aquest migdia mateix. Potser jo també me’l llegiré quan ella se l’acabi perquè em pica la curiositat.

📚 100 SECRETS DELS OCEANS (Esther Garcés i Daniel Closa): Aquest és un llibre pel meu pare. Li agrada molt saber sobre els fenòmens de la naturalesa, els animals i la ciència. L’he trobat un llibre molt interessant perquè hi surten coses molt curioses sobre l’oceà que segur que la majoria de la gent ignorem. Fins i tot a mi m’agradaria llegir-lo.

Com ha anat el vostre Sant Jordi? Quins llibres us han regalat? Us n’heu auto regalat algun? Algun dels que he mencionat us crida l’atenció?

I, finalment, espero que hagueu gaudit molt d’aquest dia tan especial! 🌹📚❤️🌹📚❤️🌹📚❤️

ESDEVENIMENTS / PARLEM DE LLIBRES: Recomanacions de Sant Jordi (2021)

Sé que vaig una mica tard per desitjar-vos un bon Sant Jordi però més val tard que mai. Avui, per commemorar el dia del llibre i de la rosa, he pensat en recomanar-vos llibres per gèneres, és a dir, un llibre per cada gènere diferent dels que he escollit. Comencem:

🌹 INFANTIL: Matilda (Roald Dahl). La nostra estimada Matilda, crec que aquest llibre és el preferit de molts lectors.

🌹 JUVENIL: La compañía de las moscas (César Mallorquí). Un llibre impactant i molt atrevit en el que es van desenvolupant una sèrie de fets que acabaran en tragèdia, amb uns personatges especials i molt curiosos que en seran els protagonistes.

🌹 ROMÀNTICA: Saga En los zapatos de Valeria (Elísabet Benavent). A la foto hi falta el primer llibre, que no el tinc perquè el vaig deixar. Narra les peripècies de quatre amigues, en l’amistat i en l’amor. Un llibre molt divertit a l’estil propi i tan característic de l’escriptora, ideal per passar una bona estona.

🌹 REALISTA: Tota una vida per recordar (Núria Pradas). La Sophie Simmons se’n va a Los Angeles a perseguir el seu somni enmig d’una gran crisi que està patint el país. Una novel·la molt commovedora que aconsegueix que empatitzis amb els protagonistes al màxim.

🌹MISTERI: El pintor d’ombres (Esteban Martín). En una Barcelona de finals del segle XIX coincideixen dos genis molt diferents: Pablo Picasso i Jack el Destripador. Picasso, acusat injustament de l’assassinat d’unes prostitutes, haurà de resoldre el misteri. Una novel·la trepidant que t’atrapa des de l’inici fins al final. Això si, si tens aversió a la sang i el fetge millor no la llegeixis.

🌹 DISTÒPIA: Els jocs de la fam (Suzanne Collins). Per mi, la millor distòpia que existeix. Quina mena de ment privilegiada ha de tenir l’autora per escriure una cosa tan increïble? És que no tinc paraules per descriure aquests llibres en poques paraules. Em sap greu, us haureu de conformar.

🌹FANTASIA: Harry Potter (J.K. Rowling). Una saga que ha marcat unes quantes generacions de manera significant, crec que no cal dir res més. Tothom sap qui és Harry Potter.

Què us semblen aquests llibres?

Espero que acabeu de passar un feliç St. Jordi!! 🌹📚

LA GISELA ESCRIU: El plaer d'escriure

Aquest relat el vaig escriure quan era adolescent i, anys més tard, el vaig trobar de casualitat. Avui tinc ganes de compartir-lo: 

N’hi ha que diuen que de tot es pot parlar. Jo dic que de tot es pot escriure. Qualsevol tema és bo, des de contes, relats, sentiments, crítiques, declaracions, novel·les, il·lusions, decepcions, fins a anècdotes, i també es pot explicar el que ens passa, el que sentim dia a dia, com un diari. Moltes coses. Escriure ens fa sentir bé. Perquè tan sols amb un paper i un bolígraf podem inventar o crear, innovar, posar les idees al seu lloc, lliurar tensions, fer volar la imaginació i, fins i tot, l’anima. Podem deixar de ser nosaltres i ficar-nos dins un altre cos durant tanta estona com desitgem i, simplement això, fa que desconnectem del món, de la rutina, d’allò que ens atabala des de que ens despertem fins que ens fiquem al llit.

Potser, tot el que escrivim al llarg de la nostra vida és un reflex de la nostra evolució com a persones. La prova en seria que, de tant en tant, trobem aquelles típiques coses que vam guardar i allí es van quedar, oblidades, i una d’aquelles coses resulta ser un escrit de fa vés a saber quan, on hi explicàvem vés a saber què. És llavors quan ens adonem de com i quant hem canviat, de qui érem i qui som, perquè, inevitablement, tots anem canviant (o, millor dir, evolucionant) durant tota la vida. Suposo que això és una de les coses que ens fa més humans. Però tornem a on ens havíem quedat. Quan retrobarem  aquell paper que havíem tacat de tinta feia tant temps, ens adonarem de que la nostra manera de pensar ja no és la mateixa, que en aquell temps haguérem fet coses que ara no faríem i que ara hi hauria coses que faríem i abans no. Inclús, és possible que hagin canviat coses no tan notables tals com la forma d’escriure, d’expressar-se, la lletra, etc.

Escriure no és només això. Escriure són tantíssimes coses més que cal experimentar un mateix perquè, diguem que són... inexplicables o difícils d’explicar, precisament perquè aquestes coses, simplement, s’han de sentir.

LA GISELA ESCRIU: Escriure t'allibera

Escriure t'allibera quan estàs enfadat, quan estàs trist, quan perds el nord... De vegades, és tan fàcil com agafar un paper i bolígraf. 

LA GISELA ESCRIU: Un any després d'un Sant Jordi confinat

Ara que s'acosta Sant Jordi, he recordat que fa un any estàvem confinats i he pensat: "Ostres, encara estàvem confinats?". M'ha semblat molt temps perquè recordo que el confinament va començar a mitjans de març i, un mes més tard seguíem tancats a casa. He pensat: "Uf... Que llarg un confinament així. A mi se'm faria molt pesat no poder sortir de casa mai, només que per anar a comprar un cop a la setmana". I he seguit pensant: "Jo això no ho aguantaria ni de broma".

Però després, alguna cosa ha aturat de cop els meus pensaments, i he pensat: "Un moment, però si jo durant el confinament m'ho vaig passar bé!. En realitat, no se'm va fer tan llarg i me n'ha quedat un bon record. Si que vaig sentir por al principi, i nerviosisme per tot el que estava passant, però realment el record que m'ha quedat és el de tenir temps per mi mateixa sense preocupar-me de seguir cap horari". Vaig passar de tenir una vida estressant i anar corrents a tot arreu a, de cop i volta, no tenir res a fer. I va començar l'època d'anar en pijama per casa, mirar pelis, llegir moltíssim, dibuixar, escriure i fer totes aquelles coses que no tenim mai temps de fer. Vaig passar més temps amb la família, l'humor i els riures es van instaurar com a filosofia de vida per combatre i assimilar tot el que estàvem vivint. En realitat, diria que vaig riure més que mai. Encara que van ser unes setmanes difícils i amb molta incertesa perquè ningú sabia què passaria després, vaig ser feliç. Fins i tot, recordo que precisament el dia de Sant Jordi me’l vaig passar dibuixant i llegint i en vaig gaudir molt, encara que vaig trobar a faltar el Sant Jordi tradicional, com és normal.

La meva creativitat es va disparar, vaig aprendre a viure el dia a dia perquè el futur no existia o al menys, era totalment incert. Vaig comprovar que anar corrent per la vida no és la millor manera de viure, que de tant en tant és bo frenar una mica i prendre-s'ho amb calma, que ningú ens persegueix i que les coses segueixen al seu lloc encara que ens parem a descansar una mica. I que l'humor és la millor arma contra la incertesa. I, amb tot plegat, vaig ser feliç.

En canvi, ara, un confinament com aquell em sembla una cosa horrible i penso que no ho aguantaria. Això demostra la capacitat d'adaptació i la flexibilitat que té l'ésser humà. Moltes vegades diem "jo això no ho aguantaria" però en realitat si que ho faríem, ens adaptaríem, trobaríem eines per superar la situació, aprendríem a viure amb la situació i, segons com, fins i tot seriem feliços. Les persones, quan veiem les coses de lluny, ens veiem incapaces de superar-ho però, quan les coses ens passen en directe i ens toquen de prop, som capaces d'afrontar-ho i al final no sembla tan greu com ens pensàvem. Sempre tenim molta més força de la que pensem, i sempre la traiem fora en els moments més difícils. En comptes de dir "jo això no ho aguantaria" hauríem de dir "no, espera, pitjors coses hem superat. En realitat, som capaços d'adaptar-nos i superar tot el que vingui, per dur que sembli".

Tot això m’ha fet pensar en la fortalesa i la capacitat de resiliència de l’ésser humà, de la que gairebé mai som conscients però que descobrim en els pitjors moments, quan ens preguntem a nosaltres mateixos: “d’on l’he tret jo, tota aquesta força?” La tenim, només que ben amagada.