Avui a la tarda he sortit a donar un passeig amb una amiga i pel camí ens hem trobat aquest niu una mica especial. Sabia que hi ha iniciatives com aquesta en altres països però no ho havia vist mai on visc jo. Ha estat una sorpresa agradable aquest petit descobriment.
Premi Sant Jordi 2019
Salvador Togores és un traductor literari que decideix anar a Suïssa a fer una estada en una residència de traductors després d’un any de la mort del seu pare. Allà es trobarà, sense esperar-s’ho, en Bachtel, un famós escriptor que últimament ha estat desaparegut i que, en una altra època, va ser amic íntim de la família Togores, especialment del seu pare, encara que la relació es va trencar de manera sobtada i dolorosa. A Suïssa, durant l’estada, en Markus Bachtel li explica al Salvador la increïble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició.
És una història que parla de l’amistat, l’ambició, l’èxit i els seus límits.
La idea d’aquesta història és original i suposo que l’objectiu del llibre és fer reflexionar sobre els límits de l’ambició i fins a quin punt una persona és capaç de sacrificar-se per aconseguir l’èxit o què està disposada a perdre, i si és més important l’amistat o l’èxit. Crec que és un bon llibre però tampoc és dels millors llibres que he llegit. He de reconèixer que m’ha costat una mica llegir-lo i en alguns punts m’hi he encallat, sobretot a la part central del llibre, que es correspon amb el capítol més llarg on només hi ha narració sense diàleg. Aquesta part del llibre se m’ha fet una mica llarga i monòtona. Suposo que la monotonia és deguda a que només hi ha un narrador que explica una història en passat, sense diàleg ni intervencions de cap tipus. Per altra banda, crec que aquest capítol es podria haver fet més curt i hauria explicat exactament el mateix, ja que en realitat no explica moltes coses, sinó una successió de fets que van passar i crec que no calia allargar-lo tant. Per aquest motiu, el capítol central se m’ha fet una mica pesat de llegir. Però només és la sensació que he tingut jo. Pot ser que a una altra persona li agradi.
Això no vol dir que no sigui un bon llibre. Al contrari, el recomano perquè trobo molt interessant la reflexió que proposa i penso que l’argument és bastant original. Val la pena llegir-lo, tot i els petits defectes que li he trobat. A més, és un llibre perfecte per llegir quan esteu cansats i no teniu ganes de pensar. L’argument no és massa complicat, o sigui, que és ideal per quan no us ve de gust llegir històries profundes amb girs sobtats que et fan donar cops de cap.
Algú ja l’ha llegit? Si ja l’heu llegit, m’agradaria conèixer la vostra opinió.
Puntuació: 6/10
