PARLEM DE LLIBRES: Un estiu amb l'Anna - Núria Pradas

Un tresor de llibre.

Avui us vull fer una recomanació molt especial per mi. És un llibre que vaig llegir en l’adolescència perquè era lectura obligatòria a l’institut i que va marcar un abans i un després a la meva vida perquè va ser el llibre que em va enganxar a la lectura, i després de llegir-lo ja no vaig poder parar. Aquest, per mi, va ser el primer llibre de tots, el que em va marcar tant com per despertar en mi l’interès per la lectura i, des de llavors, vaig començar a “devorar” llibres incansablement i encara no m’he aturat. Així que, per mi, aquest llibre és el meu tresor, el més important de tots els llibres i des de que tenia 12 o 13 anys l’he guardat com el que considero que és, un tresor.

El protagonista del llibre també és un adolescent. L’Oriol està passant per aquesta etapa que és una mica complicada i rebel. No entén a la seva mare ni cap de les decisions que ella pren, ni tampoc per què el vol obligar a passar tot el mes de juliol a Sant Pol. No entén res. Però a Sant Pol coneixerà l’Anna, una noia que serà molt especial per ell i, a través d’ella, moltes de les seves preguntes tindran resposta. El final del llibre és totalment inesperat i s’ha de llegir fins al final.

És una novel·la que tracta de l’adolescència i les relacions amb els adults. Així que la recomano als adolescents però també als que sou pares. No us deixarà indiferents.

Dono gràcies a la professora de Llengua Catalana que ens va fer llegir el llibre, la Mònica, per permetre’m descobrir la passió per la lectura. I, si sou pares i teniu fills adolescents, us recomano que els proposeu aquesta lectura, encara que no els agradi llegir. Mai se sap... a mi tampoc m’agradava llegir abans d’aquest llibre. I després me’l vaig llegir 7 vegades més de tant que m’agradava la història de l’Oriol.

NOVA SECCIÓ!!! DIA DE L'AUTOR: Blue Jeans

En realitat es diu Francisco de Paula Fernández González, però escriu sota el pseudònim de Blue Jeans.

Va néixer a Sevilla i va estudiar Dret durant un any, però es va adonar de que no li agradava, així que va decidir canviar de carrera i de ciutat. Als 18 anys es va traslladar a Madrid, on encara viu, i va estudiar Periodisme, després va fer un màster en Periodisme Esportiu. Ha col·laborat en alguns medis, sobretot esportius, i també ha entrenat nens a futbol sala durant uns quants anys.

Actualment es dedica a escriure novel·les i està molt actiu a les xarxes socials, amb un gran número de seguidors.

La seva primera novel·la “Cançons per a la Paula” es va publicar gràcies a l'èxit que va tenir a les xarxes socials. Després, va publicar “Saps que t'estimo?” i “Fes-me callar amb un petó”, novel·la que completava la trilogia “Cançons per a la Paula”.

Després d'això, va seguir escrivint novel·les juvenils i va completar dos sèries més de llibres: “El club dels incompresos” que inclou els llibres “Bon dia, princesa”, “No somriguis que m'enamoro”, “Puc somiar-te?” i “Tinc un secret: el diari de la Meri”; i la trilogia “Tan senzill” que inclou els llibres “Tan senzill com tuitejar t'estimo”, “Tan senzill com fer-te un petó” i “Tan senzill com estar amb tu”.

Sorprenentment, després d’haver escrit tantes novel·les juvenils que van ser molt exitoses i populars va decidir canviar de gènere i es va bolcar en la novel·la de misteri, així que actualment es troba treballant en la seva última trilogia publicada de la qual ja han sortit a la venta els dos primers llibres, “La noia invisible” i “El puzle de cristall”, i el tercer llibre, titulat “La promesa de la Julia”, que sortirà a la venta el pròxim 24 de març.

PARLEM DE LLIBRES: No està escrit a les estrelles - John Green

Profunda, trista però realista.

La Hazel Grace està malalta de càncer i, tot i que els medicaments li han pogut allargar una mica més la vida, continua sent una malalta terminal. Va deixar d’anar a l’escola i una màquina d’oxigen l’ajuda a respirar perquè els seus pulmons no funcionen bé. Per tot això, la Hazel està en un estat permanent de tristesa, se sent deprimida i es dedica només a veure “reality shows” i llegir repetidament un llibre que parla de la mort. La seva mare li diu que ha de fer vida normal i l’anima a sortir de casa però no ho aconsegueix gaire. L’únic que finalment aconsegueix és fer-la anar a un grup de suport per malalts amb càncer i ella hi va amb desgana sense saber que allà hi coneixerà l’Augustus Waters, el noi que li canviarà la vida.

L’Augustus Waters també té càncer i porta una cama postissa. És un noi sarcàstic que té por a l’oblit i li agradaria que tothom el recordi per sempre el dia que es mori.

La Hazel Grace i l’Augustus Waters es faran amics, juntament amb l’Isaac, un altre noi del grup de suport, i tots tres junts viuran experiències inoblidables.

A poc a poc, la Hazel anirà deixant enrere la tristesa per recuperar la il·lusió de viure i descobrir l’amor, concretament l’amor que sent per l’Augustus, i faran una vida una mica més normal i típica d’adolescents, encara que no podran deixar de banda del tot la malaltia i els entrebancs que això suposa. Perquè, encara que estiguin enamorats i contents, la Hazel Grace continua sent una malalta terminal i l’Augustus continua tenint càncer, així que els hospitals i les crisis els continuaran acompanyant fins al final del llibre.

És un llibre que parla sobre la vida, la malaltia i la mort tal com és, sense adornaments ni decoracions, des del punt de vista de dos adolescents terminals que reflexionen sobre la vida i la mort. Amb un final inesperat, és un llibre profund i realista que fa reflexionar sobre la vida, l’amor, el temps limitat i sobre gaudir i estimar intensament. És una història trista però això és el que la fa especial i realista. És realista com la vida mateixa. No és la típica novel·la on els personatges ho passen malament però no passa res i la vida continua com si res. És una història sense floritures i sense missatges positius i optimistes, però relata la crua realitat. És una dosis de realitat que et tocarà, et farà reflexionar, potser et farà sentir afortunat de tenir salut o de no estar-te morint, i no et deixarà indiferent.

*D’aquest llibre, com tots ja sabreu, se’n va fer la pel·lícula amb el mateix nom. Tot i que a mi sempre m’agraden més els llibres, he de dir que la pel·lícula no es va quedar gens enrere i va estar a l’altura.

PARLEM DE LLIBRES: Nosaltres dos - Xavier Bosch

Lectura planera i agradable.

Explica la història de dos joves diferents que es coneixen a la universitat, cadascú amb un passat diferent i un caràcter també molt diferent però que s’ho passen bé junts. El Kim és seductor i despreocupat, fill d’un hoteler de Barcelona. La Laura és de Banyoles, senzilla, idealista. Junts riuen, es diverteixen i, units per l’amistat, van superant els obstacles de la vida. Encara que segueixin camins diferents, que es distanciïn i que passin els anys, la seva relació perdura sempre i es fan costat l’un a l’altre, de manera incondicional.

Un fragment extret del llibre diu: “L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans d’ahir”.

Un llibre que parla de l’amistat, que fa reflexionar sobre els lligams que uneixen dues persones i que ens planteja una qüestió: és possible l’amistat entre un home i una dona?

D’una manera planera i senzilla, l’autor relata l’amistat entre el Kim i la Laura i les seves vides individualment, cadascú en el seu propi camí i en els seus problemes, i com les seves vides estan entrellaçades a través de la seva amistat. Una història molt profunda, realista, amb moments molt bonics i d’altres més dramàtics, on l’amistat n’és el fil conductor. Una història que parla de la vida amb tots els seus matisos: des de la tristesa, passant per la ràbia, la desesperació, la nostàlgia i fins a la felicitat, l’alegria, la plenitud i l’amor.

PARLEM DE LLIBRES: El puzle de cristall - Blue Jeans (2a part de La noia invisible)

L’intriga continua. 

Després de patir les conseqüències de l’explosió a l’estació de metro de l’aeroport, la Julia ja no és la mateixa. S’ha tornat insegura, insolent, apàtica i ha perdut la il·lusió de viure. Per a l’Emilio també ha canviat tot i això fa que la relació amb la Julia es refredi i es distanciïn. Però la Vanesa és qui va patir les conseqüències més greus: és al llit amb molt dolor, sense poder-se moure i no ha pogut gaudir gens del Nadal. A més, la seva relació amb l’Íngrid es troba en un moment crític.

Un dia, la Julia rep una trucada estranya de l’Hugo Velero, company de pis de l’Iván Pardo, que li diu que l’Iván ha desaparegut. Com que l’Iván li ha parlat molt d’ella i la seva intel·ligència brillant, li demana ajuda per trobar-lo. La Julia es pensa que és una broma i no l’accepta però resulta que l’àvia de la Julia, una dona molt intel·ligent i moderna per la seva edat, viu molt a prop del pis de l’Iván i finalment la Julia accepta la proposta de l’àvia d’anar a viure amb ella una temporada per trobar-se a ella mateixa i recuperar la il·lusió perduda i, ja de pas, veure què passa amb l’Iván.

Però la mort, la intriga i el misteri tornaran a aparèixer a la vida de la Julia.

Com era d’esperar, el segon llibre segueix la línia de crims i misteris per resoldre del primer llibre. Hi ha tan o més misteri que en “La noia invisible” i t’atrapa des del principi, igual que la primera part. En part, la història és diferent perquè la vida dels personatges ha canviat però l’estil és el mateix i, un cop comences, no pots parar de llegir. Estic impacient perquè surti la tercera part i poder-la llegir!