divendres, 15 d’octubre del 2021

ESDEVENIMENTS: Caminant entre llibres celebra 2 anys!

L'11 d'octubre de 2019 vaig publicar la primera ressenya de Caminant entre llibres. Aleshores, tot era nou per mi i no sabia si el perfil em duraria 3 dies o 10 anys.

Bé, doncs ja fa 2 anys que això va funcionant, a temporades amb més activitat i a temporades amb menys.

Si us dic la veritat, no pensava que això arribaria tan lluny. Pensava que me n'acabaria cansant o ho acabaria abandonant. Però no ha estat així perquè, encara que porta molta feina que gairebé mai és recompensada, aquest perfil m'ha aportat moltes coses bones: satisfacció, plaer, descobriment, compartir, conèixer persones, fer amistats, experiències, etc.

Si ho poso en una balança, les coses bones pesen més que les dolentes. Per això, crec que hi haurà Caminant entre llibres per molt més temps!

I, finalment... No sóc gaire bona en disseny però per celebrar els 2 anys he decidit fer-li un logo al perfil d’Instagram (ja era hora).

Què us sembla? És massa vermell? La veritat és que l'he fet improvisant i ara que està acabat, em recorda al sol

No sé si serà el definitiu o no, però de moment em quedo amb aquest logo.

Bon cap de setmana a tothom! 

dilluns, 20 de setembre del 2021

LA GISELA ESCRIU: Anestèsia


Somrius i rius, i gaudeixes. I abraces i t’abracen. Tens moments de felicitat, de molta felicitat, i aparentment sembla que tot està bé. Però hi ha una foscor dins teu que, tímidament, es va manifestant a estones. I no vols que es manifesti perquè estàs content quan no la sents. Fuges de la tristesa i funciona mentre estàs anestesiat. No has sentit res tot aquest temps perquè encara estàs sota els efectes de l’anestèsia, però saps que no durarà per sempre. És inevitable. Un dia despertaràs i tot el dolor es farà present, insuportable.

Et preguntes si potser ja t’estàs despertant perquè et comença a fer mal, però ho ignores perquè prefereixes seguir sota els efectes de l’anestèsia, d’aquestes dosis d’anestèsia que el teu propi cervell t’administra i que et mantenen adormit i sense patiment. No vols despertar. No vols deixar sortir aquesta buidor tan gran que hi ha enterrada dins teu perquè saps que, quan surti, ho farà com un terratrèmol que et trencarà sencer des de dins cap enfora. I tens por de quan arribi aquest moment.

“No marxis anestèsia, deixa’m viure una mica més”, penses. “No marxis anestèsia, et necessito, no em deixis caure encara”, et repeteixes a tu mateix. “Dóna’m una mica més de temps, anestèsia, perquè no estic preparat per enfrontar la foscor del meu cor”. Però saps que això no durarà per sempre, que la tempesta arribarà, que la felicitat s’esvairà i que el dolor creixerà i es farà fort, i que hauràs de lluitar contra tu mateix per poder seguir endavant, per no caure, per no ensorrar-te, per aprendre a viure amb aquest buit de tristesa.

Que bé que estàs quan estàs ben anestesiat, però saps que això ha d’acabar i que has de començar a enfrontar la realitat que t’asfixia per dins. És un procés del que no pots escapar i que t’acabarà atrapant. I, encara que no ho vulguis reconèixer, sospites que la cursa a contrarellotge entre el dolor i la felicitat ja ha començat i tems que el dolor comença a guanyar terreny i que s’està acostant, cada vegada més a prop. Ja no pots lluitar contra això. Estàs acabat. L’anestèsia t’abandona a poc a poc i el dolor comença a sorgir. No servirà de res que t’hi neguis, no servirà de res fugir en aquesta lluita perquè la tens perduda des del primer dia. És només qüestió de temps que l’huracà del dolor t’engoleixi i l’anestèsia t’abandoni definitivament.

Tant de bo aquest fos el final però, en realitat, això només és el principi del final. Et sents com si fossis un pobre animaló de camí a l’escorxador. Estàs despertant i ja comença a tronar i llampegar dins del teu cor. La tempesta ja s’acosta, el dolor ja arriba. I penses: “Adéu anestèsia, gràcies per ajudar-me a no sentir res mentre jo era incapaç d’enfrontar-me a un dolor tan intens. Adéu anestèsia, gràcies per tot, a partir d’ara el camí l’he de fer jo sol”. 

dissabte, 11 de setembre del 2021

ESDEVENIMENTS: Diada de Catalunya 2021 (#elreductecatalà)


Igual que els pobles que es queden sense habitants es moren, una llengua que no s'utilitza també s'acaba morint.

Si em paguessin cada vegada que m'han dit que publiqui en castellà perquè tindré més èxit, potser ja seria rica. Però no vull. Perquè la meva llengua és el català. Penso, treballo i em relaciono amb català. Si parlo un altre idioma, primer l'he de traduir del català. És la llengua amb la que em sento còmoda. La meva llengua. I em sabria molt greu que un dia arribés a desaparèixer perquè seria com perdre una part de la meva identitat, la identitat de molts catalans.

Més o menys d'aquesta idea va néixer #elreductecatalà , un grup al que pertanyo dins la comunitat literària d'Instagram. Som un grup de persones de molts indrets dels Països Catalans que fem ressenyes en català i, en general, parlem de llibres, literatura o escrivim en aquesta llengua. El nostre objectiu és fomentar i recolzar l'ús del català a les xarxes socials dins de l'àmbit dels llibres, que són la nostra passió. Cadascú de nosaltres té el seu propi compte literari en català i #elreductecatalà ens uneix. La nostra intenció és donar visibilitat al català, per això, som els primers en donar exemple. Parlem de llibres, autors i de literatura en català a les xarxes socials. Fins i tot, tenim alguns escriptors dins del grup. Som un grup que tot just està aprenent a funcionar però en constant creixement. I estic molt contenta de formar-ne part, encara que no sempre tinc temps per estar-hi "connectada".

#elreductecatalà és un grup que m'omple molt i em fa sentir orgullosa perquè veig que hi ha més persones amb el mateix sentiment que jo, que estimen el català i el promouen.

Crec que parlo en nom de tots els membres del grup quan dic que a #elreductecatalà , si podem posar un granet de sorra perquè el català segueixi ben viu, ho farem.

Avui, 11 de setembre, Diada de Catalunya, m'ha semblat un dia adient per parlar-vos de #elreductecatalà

QUE TINGUEU UNA BONA DIADA DE CATALUNYA!! (Si pot ser, acompanyada de llibres)

dimecres, 8 de setembre del 2021

ALTRES: 30 llibres pels 30 anys

 


Hola hola! Com esteu?

Diumenge passat, 5 de setembre, va ser el meu aniversari i tenia pensat fer una publicació una mica diferent però els meus amics (que són els millors del món ) em van preparar un viatge sorpresa i vaig passar el cap de setmana fora, així que al final no he tingut temps de preparar res.


La idea era fer una publicació més xula i original, però la meva vida no dóna per més. Tot i així, encara que sigui amb retard, avui us porto una senzilla publicació del que pretenia fer. Com que he complert 30 anys, he decidit fer-vos una llista dels 30 llibres que considero que són imprescindibles i que tothom hauria de llegir al menys una vegada a la seva vida (algo així com un top 30):


INFANTIL-JUVENIL


1-Matilda (Roald Dahl)
2-Wonder (R.J. Palacio)
3-Un estiu amb l'Anna (Núria Pradas)
4-La compañia de las moscas (César Mallorquí)
5-Los escarabajos vuelan al atardecer (María Gripe)
6-Trilogia El corredor del laberint (James Dashner)
7-Trilogia Memòries de l'àguila i el jaguar (Isabel Allende)
8-Saga Harry Potter (J.K. Rowling)
9-Saga Els jocs de la fam (Suzanne Collins)
10-Trilogia Cançons per a la Paula (Blue Jeans)
11-Saga El club dels incompresos (Blue Jeans)
12-No està escrit a les estrelles (John Green)

HISTÒRICA


13-La clau de la Sarah (Tatiana de Rosnay)
14-El nen amb el pijama de ratlles (John Boyne)
15-El diari d'Anna Frank (Anna Frank)
16-Cor de roure (Emili Teixidor)
17- La luz que no puedes ver (Anthony Doerr)

REALISTA


18-Tota una vida per recordar (Núria Pradas)
19-La plaça del diamant (Mercè Rodoreda)
20-Aloma (Mercè Rodoreda)
21-Jardí vora el mar (Mercè Rodoreda)
22-Amaranta (Care Santos)
23-Algú com tu (Xavier Bosch)
24-Nosaltres dos (Xavier Bosch)
25-Gambito de dama (Walter Tevis)

ROMÀNTICA-HUMOR


26-Saga En los zapatos de Valeria (Elisabet Benavent)
27-Toda la verdad de mis mentiras (Elisabet Benavent)

MISTERI


28-El pintor d'ombres (Esteban Martin)
29-L'ombra del vent (Carlos Ruiz Zafon)
30-Trilogia La noia invisible (Blue Jeans)

N'heu llegit algun? Quins llibres hi afegiríeu o trauríeu de la llista?


dijous, 12 d’agost del 2021

FRAGMENTS DE LLIBRES: "Es que... quiero morir siendo yo mismo"

"Es que... quiero morir siendo yo mismo. ¿Tiene sentido?" 

"Desearía poder encontrar una forma de... de demostrarle al Capitolio que no le pertenezco, que soy algo más que una pieza de sus juegos" 

Fragment extret de "Els jocs de la fam", de Suzanne Collins. 

En Peeta, a la seva manera, també és un rebel, no creieu? 

Em va encantar el moment en que diu això. Pensaríeu igual si estiguéssiu en la seva situació? 

dilluns, 9 d’agost del 2021

LA GISELA ESCRIU: Estava content (Segona part de "Ja estava cansat")

Estava content. Havia aconseguit refer la seva vida. Ara tenia una feina que li permetia pagar les factures, un grup d'amics amb els que sortia a sopar o al cinema els caps de setmana. La Mina, la seva ex parella, havia decidit donar-li una segona oportunitat i havien tornat a sortir junts, com en els vells temps. Amb els seus pares i germans s'hi havia reconciliat. I el més important de tot: havia deixat de beure alcohol, duia una dieta sana i anava al gimnàs tres cops a la setmana. L'esforç havia valgut la pena. Tot rutllava de nou, per fi. I no volia mirar enrere perquè si ho feia s'avergonyia d'ell mateix.

Estimava a la Mina amb bogeria. I ella també a ell, tot i que encara es mostrava desconfiada i de vegades es distanciava una mica, com si no s'acabés de creure que ell hagués fet aquest canvi d'estil de vida de veritat. La Mina encara tenia por de que ell un dia tornés a la vida de l'alcohol i el mal humor, però intentava confiar i posar de la seva part perquè la relació funcionés. Realment ell semblava una altra persona. I desitjava de veritat que aquest canvi fos definitiu perquè ella l'estimava i volia estar amb ell.

Un dia, ell i la Mina havien anat a sopar junts. Ell portava una camisa blanca i corbata, a conjunt amb les sabates, i un pantaló d'arreglar de color negre. Ella, un vestit de color groc molt elegant i la bossa de mà de color negre. També s'havia recollit el cabell amb una trena moderna. Era un dia especial. Això li havia dit ell, encara que la Mina desconeixia el motiu. Ell només li havia dit que es posés bonica i que hi hauria una sorpresa al final.

Sortint del restaurant van començar a caminar pels carrers de nit, xerrant, fent bromes i rient. De cop i volta, ell es va aturar, la va mirar als ulls i li va dir:

-Estàs preciosa -va fer una pausa i després va seguir- Suposo que et deus preguntar quina és la sorpresa que t'he promès.

-Si, la veritat és que ja aniria sent hora de que me la diguessis -va somriure la Mina- Ja no puc més amb la intriga.

-Bé, doncs, el que jo et volia dir o, millor dit, preguntar és...

Llavors, es va agenollar i es va treure una caixeta petita de la butxaca. La va obrir i, a dins, hi havia un anell que brillava com la llum dels fanals. La Mina va sospirar, va obrir molt la boca i se la va tapar amb les mans, emocionada. I ell va prosseguir:

-Vols casar-te amb...?

No va tenir temps d'acabar la frase. Un cotxe que havia perdut el control el va envestir i ell va sortir volant brutalment pels aires. El següent que van sentir els veïns d'aquell barri va ser el crit esfereïdor de la Mina, seguidament els seus plors desesperats, silenci, sirenes i ambulàncies amunt i avall.

Tres hores més tard, ell va morir a quiròfan mentre l'operaven de múltiples traumatismes. L'endemà, els titulars de tots els diaris deien el mateix:

"Brutal accident causat per un conductor begut, amb una víctima mortal"

Aquesta matinada un conductor que triplicava la taxa d’alcoholèmia permesa ha perdut el control del seu vehicle i ha envestit un vianant, que anava acompanyat de la seva parella. La víctima ha perdut la vida i la seva parella ha resultat il·lesa, encara que ha estat atesa pel servei psicològic d'emergències mèdiques a causa de l’estat de xoc que li ha provocat la situació. El conductor begut, que finalment s'ha estampat contra la paret d'un edifici, està ingressat a l'hospital amb ferides lleus i després passarà a disposició judicial."

Dos anys més tard...

La Mina es remullava els peus al mar i mirava a l'horitzó. El vent li feia volar els cabells llargs. Es va posar les mans a la butxaca i, amb la dreta, va notar aquell petit i brillant objecte. Després de l'accident, un tècnic de l'ambulància  va trobar l'anell al terra i li va donar a ella. La Mina va agafar l'anell amb la mà, se'l va treure de la butxaca i se'l va quedar mirant una estona. Després, va començar a plorar. Que injusta era la vida, que li treia la vida a un ex-alcohòlic que s'havia refet i era precisament un alcohòlic qui li treia... Allà mateix, entre llàgrimes, la Mina va prendre una decisió: va decidir que no es tornaria a enamorar mai més. En tota la seva vida, només havia estimat un home. Només l'havia estimat a ell. A ningú més. I va decidir que seguiria així per sempre, encara que ara només fos un record.

Es va tornar a mirar l'anell. Li portava records de l'accident. Però ella el volia recordar tal com era abans de que l’envestís el cotxe, un cop havia refet la seva vida. Era un noi encantador. Va somriure mentre el recordava i després, sense pensar-s’ho, va llançar l'anell al mar. I les onades se'l van emportar, el van engolir juntament amb el mal record de l'accident.

dissabte, 31 de juliol del 2021

PARLEM DE LLIBRES: Harry Potter i la pedra filosofal - J.K.Rowling

PUNTUACIÓ: 10/10

Harry Potter és un nen de gairebé 11 anys que va perdre els seus pares de ben petit i, a causa d’això, ara viu a casa dels seus tiets i el seu cosí, la família Dursley. Però els Dursley són malvats amb el Harry i el tracten molt malament. L’arribada de Hagrid, amb la carta de Hogwarts que convida a Harry Potter a començar els seus estudis màgics a l’escola de màgia més prestigiosa que hi ha, ho canviarà tot i el Harry començarà a viure unes aventures increïbles i a conèixer un món nou que, fins ara, era totalment desconegut per ell.

Quan tenia 11 anys (la mateixa edat que Harry Potter a l’inici de la història) els reis em van portar la primera pel·lícula de Harry Potter, que em va agradar molt, i des d’aleshores en sóc molt fan per les pel·lícules.

Una vegada, quan era petita, després d’haver vist la primera pel·lícula, vaig anar a la biblioteca a buscar el primer llibre de Harry Potter. Recordo que el vaig començar a llegir però no el vaig acabar perquè, comparat amb la pel·lícula, no em va agradar gens. Desconec el motiu. Ara, de gran, li he volgut donar una segona oportunitat perquè ja em feia vergonya declarar-me fan de Harry Potter sense haver llegit els llibres. I la veritat és que aquesta vegada no m’ha decebut gens.

Fins i tot havent vist les pel·lícules 5000 vegades, sabent-me de memòria la història sencera i sabent tot el que passarà, el llibre m’ha enganxat com si fos la primera vegada. Això demostra com de bona és la història de Harry Potter!

Crec que no diré res que no sàpiga ja tothom, però la història és fantàstica, molt emocionant i màgica. M’ha agradat molt llegir el llibre i veure que s’assembla molt a la pel·lícula, que no hi ha gaires diferències. A més, el llenguatge del llibre és senzill, ràpid de llegir i les descripcions perfectes. La narració avança àgil sense entretenir-se en detalls innecessaris.

El món que crea J.K. Rowling és increïble i magnífic al mateix temps. Poques vegades he pensat això d’escriptors (diria que només amb Suzanne Collins), però quina ment tan privilegiada que té aquesta senyora per ser capaç d’escriure una història així!

M’ha agradat, també, que Neville Longbottom tingui més protagonisme al llibre que a les pel·lícules, ja que és un dels meus personatges preferits i sempre he volgut saber més de la seva vida.

Al final, he fet bé de donar una segona oportunitat als llibres perquè aquesta vegada si que m’estan agradant i els estic gaudint molt. He començat ja a llegir el segon i tinc ganes de llegir-los tots fins al final.

I a vosaltres us agrada Harry Potter? Us agraden més els llibres o les pel·lícules? Quin és el vostre personatge preferit? 

diumenge, 18 de juliol del 2021

PARLEM DE LLIBRES: Gambito de dama - Walter Tevis


PUNTUACIÓ: 11/10

Tinc unes quantes ressenyes pendents però ara mateix la que més em ve de gust és la de l'últim llibre que he llegit: Gambito de dama. 

Abans de llegir el llibre, ja havia vist la sèrie de Netflix dues vegades (la segona en anglès) perquè em va encantar la història i després em vaig quedar amb ganes de més, així que vaig comprar el llibre.
 
M'ha sorprès molt la fidelitat de la sèrie al llibre. Hi ha molt poques diferències entre sèrie i llibre i realment ho han clavat moltíssim. Crec que mai havia vist una adaptació tan acurada, perfeccionista i respectuosa amb el llibre.
 
I això ho faig molt poques vegades, només amb llibres excepcionals que s’ho mereixen, però a aquest llibre també li poso una puntuació molt molt alta, per sobre de la valoració normal que faig sempre. Li queda un 11 sobre 10. Excel·lent no, el següent. Fins ara, crec que només ho he fet amb dos llibres: “Un estiu amb l’Anna” i “Els jocs de la fam”. Aquesta és la tercera vegada que puntuo tan alt però és perquè aquest llibre s’ho mereix.

SINOPSIS:
 
La Beth Harmon és una nena òrfena, solitària, competitiva, fràgil, orgullosa i un prodigi dels escacs. A l’orfenat Methuen aprèn a jugar als escacs amb una habilitat extraordinària per la seva edat. Al mateix temps, li agraden massa les pastilles tranquil·litzadores de color verd que els donen a Methuen. La Beth anirà creixent, jugant a escacs en competicions cada vegada més importants i enfrontant-se a veritables campions, però també haurà de superar molts obstacles, demostrar la seva vàlua en una època on els escacs només eren cosa d’homes i les dones no hi tenien cabuda i, sobretot, haurà de lluitar contra els seus propis dimonis: l’addicció a les pastilles i a l’alcohol.

El personatge de la Beth m'ha agradat més al llibre perquè sovint se la veu espantada  i els sentiments de debilitat que té a vegades la fan més humana i real. A la sèrie li donen una imatge de noia orgullosa, imbatible i que no dubta mai. Al llibre també és molt orgullosa i decidida però està espantada moltes vegades i es mostra més insegura, encara que intenta dissimular-ho per orgull. Això fa que empatitzis més amb ella perquè la veus com un ésser humà normal i corrent, no com una persona extraordinària i fora del comú com la pinten a la sèrie.

A més, el llibre està molt ben redactat, no s'encanta explicant coses innecessàries i la història avança a un ritme trepidant, fent que t'hi enganxis i vulguis saber més.

En general, m'han encantat els personatges de la Beth, la senyora Wheatley, la Jolene, el senyor Shaibel, en Benny, en Luchenko i en Borgov. Estan ben treballats i s'ha cuidat cada detall al mil•límetre. Podrien ser reals perfectament de ben pensats que estan, cadascun amb les seves peculiaritats.

I m'ha encantat la història de la Beth, de superació personal, d'alts i baixos, de talent però també de debilitats (com la seva addició a l’alcohol i les pastilles), mostrant el millor del talent però també el pitjor de les addiccions. I parlant d'emocions sense parlar-ne perquè la Beth no expressa sentiments i emocions però d'alguna manera els podem intuir o endevinar. Excepcional la manera com l'autor fa que t'imaginis les emocions que senten els personatges  sense explicar-les, ni parlar-ne ni tan sols esmentar-les. No els dedica ni un sol minut i tot i així les pots deduir.

Una novel•la extremadament realista i humana. És sorprenent però no hi he trobat cap punt en contra, m'ha encantat el llibre tot sencer!

Un apunt a tenir en compte: si no coneixeu les normes dels escacs i és un joc que us sona molt lluny, pot ser que alguns fragments no els entengueu perquè es detallen molt bé les jugades i els moviments de les peces. De totes maneres, l'autor ho explica molt bé de manera que és impossible perdre's i en tot moment sabreu qui guanya i qui perd, encara que no entengueu els moviments que fan els jugadors.

divendres, 9 de juliol del 2021

ALTRES: Booktag: Els jocs de la fam


Bona tarda a tothom!! Avui he dormit molt poquet i, a més, m’han posat la segona dosi de la vacuna anti-Covid. I com que estic així una miqueta grogui he decidit fer un post una mica relaxat: el booktag de “Els Jocs de la Fam” al que m’ha nominat @racodellibres a Instagram. 

Som-hi, doncs:

1. Quin és el teu llibre preferit de la trilogia?

El tercer llibre, L’ocell de la revolta (Sinsajo)

2. Quin és el teu personatge preferit de tota la saga?

Doncs és molt difícil triar-ne un de sol però diré la Prim. És un personatge que m’entendreix molt, tan dolça i innocent però a la vegada tan valenta, amb les idees clares i amb vocació d’ajudar als altres. La vida és molt injusta amb ella.

3. Quin seria el teu districte d'origen?

Mai sé respondre aquesta pregunta... el 12?

 4. Quin team ets?

Òbviament... Team Gale!!

5. Si algú que estimes profundament hagués d'anar als Jocs, t'oferiries voluntari?

Crec que s’ha de ser molt valent per fer una cosa així i no sé si jo estaria a l’altura com la Katniss, però si, ho faria o al menys ho intentaria.

6. Al sonar del gong, correries cap a subministraments i armaments a la Cornucòpia o aniries en sentit contrari, cap al bosc, buscant aigua?

En sentit contrari. A la Cornucòpia jo no duraria gaire, els banys de sang no estan fets per mi. Fugiria cap al bosc per amagar-me i passar desapercebuda i buscaria aigua i menjar. I si em trobés armes o objectes útils pel camí me’ls quedaria.

7. Als Jocs, aniries amb els Vocacionals, formaries una petita aliança amb un dels tributs o actuaries individualment?

Crec que al principi faria aliança amb algun tribut fins que l’aliança comencés a ser perillosa per nosaltres dos. Llavors, ens separaríem i cadascú miraria de sobreviure pel seu compte.

8. Si tu i el teu aliat fóssiu els dos últims tributs que quedessin a l'arena, el mataries per aconseguir la victòria o et moriries per deixar-lo guanyar?

M’inventaria alguna cosa que desafiés al Capitoli. Ni mataria ni em deixaria matar, però pensaria en alguna cosa ben cridanera que fes enfadar al President Snow i que desafiés les normes.

9. Quant temps duraries als Jocs de la Fam?

Ni dos segons jajaja

10. Prefereixes convertir-te en un àvox o en un símbol de la revolució?

Símbol de la revolució, obviously.

I fins aquí. M’ha agradat molt fer aquest booktag! @racodellibres gràcies per nominar-me!

I recordeu...

Que la sort us acompanyi sempre, sempre. 

diumenge, 4 de juliol del 2021

LA GISELA ESCRIU: Ja estava cansat (Part 1)

Ja estava cansat. N'estava tip. Fart de la vida que portava. No podia continuar així. Feia mesos que vivia decaigut i amargat. Es passava els dies tancat a casa, estirat al sofà veient una pel•lícula rere una altra. Menjava hamburgueses per dinar, pizzes per sopar i bevia cervesa tot el dia. S'havia engreixat molt i els braços i les cames li pesaven. No feia res però sempre estava cansat. Tampoc no endreçava ni netejava i el seu apartament s'havia anat deteriorant. El seu estil de vida no era gens saludable. Al seu entorn, tothom li deia el mateix però ell no escoltava i s'enfadava fins que un dia es va quedar sol i ningú més es va tornar a preocupar per ell. Van deixar de venir a veure'l. I ara també se sentia sol i culpable. Però ja no podia més. Volia canviar. Havia de canviar. Aquella experiència va ser traumàtica, si, però refugiar-se en l'alcohol, el menjar brossa i les pel•lícules no solucionava res. I això s'havia d'acabar aquell mateix dia. Si es mentalitzava, ho aconseguiria. Volia tornar a ser l'home que havia sigut abans, recuperar l'estil de vida saludable que duia abans i recuperar les relacions personals i socials que abans el feien feliç. 

Aquell dia, a l'hora de sopar, va anar a la nevera i, en veure que només hi havia pizza i cervesa, va baixar al supermercat de la cantonada. Quan va tornar, amb els ingredients que acabava de comprar, es va preparar una amanida i en comptes de cervesa, va beure aigua. Després de sopar, en comptes d'estirar-se al sofà a veure una pel•lícula com feia sempre, va decidir sortir al balcó a prendre la fresca i contemplar les estrelles. Allà mateix, just abans d'anar-se'n a dormir, va pensar: "avui és el primer dia de la meva nova vida". I això va ser una promesa. Una promesa que es feia a si mateix i que l'obligava a canviar de veritat. 

L'endemà, va tirar tota la cervesa per la pica, va portar les pizzes i les hamburgueses a una colònia de gats que vivia prop de casa seva, pensant que potser els gats s'ho menjarien tot, i va endreçar i netejar l'apartament de dalt a baix. A la nit, després de sopar pollastre a la planxa i tomàquet amanit va tornar a sortir al balcó a prendre la fresca i va començar a escriure una llista de totes les persones a qui havia de donar explicacions i demanar disculpes.

divendres, 25 de juny del 2021

LA GISELA ESCRIU...


No he tingut temps d’assimilar que ja no et veuré més. No he tingut temps per dir-te que em sap greu, que em perdonis totes aquelles vegades que sense voler vaig ferir-te. No he tingut temps de dir-te que ho vas fer bé, que vas ser bon pare, encara que sempre discutíssim, encara que sempre ens recriminéssim els defectes l’un a l’altre. No he tingut temps de dir-te que vaig ser feliç quan era petita, que em va tocar la millor família possible. No he tingut temps de dir-te que ets la persona més forta i valenta que he conegut mai i que, ara, em dónes força encara que no hi siguis perquè el teu exemple és com un motor que no té fre. No he tingut temps de dir-te que ets la persona més positiva i alegre que he vist mai, la persona amb més il·lusió, la mateixa il·lusió que et va donar uns mesos més de vida.

Eres la persona que sempre somreia i feia bromes, fins i tot en els mals moments. La gent que et rodejava diu que sempre tenies una paraula bonica per tothom. I això és el que vull recordar de tu. I així és com vull ser jo perquè ara tu t’has convertit en un exemple a seguir.

No he tingut temps de dir-te que et trobaré molt a faltar, que et trobo a faltar, que ets la persona que sempre he admirat, encara que no n’hagi sigut conscient fins ara. No he tingut temps de dir-te gràcies per tot, per ser com ets, pels valors que m’has transmès i tot el que he rebut de tu, fins i tot la genètica, ja que diuen que m’assemblo molt a tu.

Ara ja has marxat, ja no hi ets, i jo no he tingut temps de dir-te que t’estimo i que t’estimaré sempre.
 
☕ Espero que allà on siguis puguis prendre tants cafès com et vingui de gust ☕

(Està clar que no sóc Picasso però s'ha intentat)

dissabte, 19 de juny del 2021

dilluns, 3 de maig del 2021

ALTRES: Tancat per exàmens!


Hola!! 

Estic d’exàmens i per aquest motiu Caminant entre llibres estarà inactiu una temporada (fins a nou avís), encara que igualment seguiré llegint llibres i quan torni ho faré amb més ressenyes!

Quan acabi els exàmens no sé si em prendré també unes “vacances d’Instagram” perquè de vegades va  bé desconnectar una mica però tranquils, que segur que tornaré.

Com esteu vosaltres? També teniu exàmens? Com els porteu?

diumenge, 2 de maig del 2021

PARLEM DE LLIBRES: El mundo de los sueños. Soñando con tu sonrisa - Daniel Sorbas Hernández (2n llibre)


PUNTUACIÓ: 10/10

Aquest és el segon llibre del món dels somnis. Veureu que la foto que he posat per la ressenya és molt diferent de les que havia fet servir fins ara. Això és perquè estic aprenent a utilitzar el programa Gimp, ja que em vull iniciar en el dibuix digital, i fent proves se’m va ocórrer que em podia servir també per les fotos de les ressenyes, sobretot quan els llibres no els tinc en físic perquè els he llegit en digital, com és el cas d’avui.

En aquesta segona part, la Gisele veu en uns somnis que es van repetint la destrucció de Barcelona i de la realitat que fins ara coneixen els protagonistes a mans d’uns éssers terrorífics. La Gisele té un mal pressentiment com si aquests somnis fossin com una premonició d’alguna cosa horrible que s’acosta i que passarà aviat. El món dels somnis i la realitat estan en perill i en Zed i la seva colla d’amics hauran de tornar a viatjar al món oníric per salvar els dos mons.

En aquest segon llibre, la història es torna més fosca i cada vegada més tensa entre els diferents mons. Apareixen noves dimensions, nous personatges i nous éssers misteriosos. S’endinsa més en el món dels somnis i també indaga en el passat, de manera que es descobreix tota la història de l’avi Ethan.

M’ha agradat que en aquesta segona entrega hi hagi molta més intriga i misteri, de manera, que ha sigut molt més emocionant. M’ha agradat la connexió que hi ha entre els personatges i llocs del primer i el segon llibre, de manera que tot està relacionat d’alguna manera. Hi ha molta més acció i els personatges es veuen obligats a fer-se forts, de manera que evolucionen molt i això m’ha encantat. La història s’embolica tant que al final és totalment imprevisible i no saps mai que passarà després, de manera que t’hi enganxes més.

Aquest llibre m’ha encantat, l’he trobat molt emocionant, amb molta intriga i l’argument està molt ben pensat i estructurat. Diria que m’ha agradat fins i tot més que la primera part i per això aquesta vegada li poso un 10.


dissabte, 1 de maig del 2021

PARLEM DE LLIBRES: El mundo de los sueños. Soñando con tus ojos - Daniel Sorbas Hernández


PUNTUACIÓ: 9/10

En Zed desperta un dia en una Barcelona deserta i estranya on només hi veu el seu avi Ethan, que fa anys que està desaparegut, i una noia misteriosa que es diu Nelly, amb qui comença a passejar per la ciutat solitària. Però aviat s’adona de que aquesta no és la seva realitat, sinó que en realitat està somiant, encara que el somni és massa real.

Al món dels somnis coneix els cinc somiadors i, juntament amb la seva germana Gisele, intentaran retornar a la Nelly al món real, tot i no saber del cert si ella hi pertany. Durant el viatge descobrirà a poc a poc perquè el seu avi va desaparèixer. 

Quan comences a llegir aquest llibre no entens res del que està passant perquè tot és molt misteriós i res té sentit però això fa que t’hi enganxis i no puguis parar de llegir. A més, és molt fàcil de llegir perquè la lectura és molt lleugera i agradable. Tots els personatges estan ben treballats i els protagonistes de seguida et cauen bé. La relació del Zed amb la Nelly és molt bonica i els somiadors tenen molt per dir i per ensenyar, ja que utilitzen unes frases molt profundes i motivadores. La relació del Zed amb la Gisele és molt divertida perquè es discuteixen com a germans que són però en realitat sempre es preocupen un per l’altre. I el personatge de l’avi Ethan crea molta intriga durant tota la història. El món dels somnis que ens presenta l’autor és increïble, màgic i meravellós. És admirable la imaginació que ha de tenir per crear una dimensió com la del món dels somnis!   

L’única cosa que no m’ha acabat de convèncer és que algunes coses passen massa ràpid i no es dóna temps a que els personatges assimilin les emocions que estan sentint, al contrari, sembla que els personatges ho assumeixen tot a la primera i no crec que a la realitat això passés així. He trobat a faltar dedicar una mica més de temps als sentiments d’aquests personatges durant els transcurs de la història. Però, tret d’això, el llibre m’ha encantat!

Un llibre ple de màgia, aventures i fantasia, on l’impossible es torna real. Us el recomano molt! 

dijous, 29 d’abril del 2021

LA GISELA ESCRIU: Llibre

Aquest escrit d'avui també és rescatat de la meva adolescència. Espero que us agradi! 

Un llibre és una aventura, una història, un art. Dins d’un llibre s’hi amaga la màgia, l’emoció, la realitat, la ficció, el sentiment. No es tracta només de quatre papers impresos i tancats per dos cobertes.

Els que de veritat compartim la passió pels llibres sabem què és realment un llibre. Dins d’ell, deixes de ser tu i et fiques dins d’un altre cos, un altra vida... Fins i tot, pots viatjar lluny, molt lluny, o potser, en un altre temps, cap al futur, o cap al passat. Pots tenir experiències noves, diferents emocions i moltes altres coses, perquè, realment, un llibre és un altre món, un món molt ampli, que cadascú el viu i el veu a la seva manera, amb llibertat.

Encara que no ho sembli, aquest escrit d’avui ja s’ha acabat i és que és molt curt, però per mi significa molt més que un simple escrit. Significa la meva vida, la meva afició, la meva passió, passió pels llibres. El que vull destacar és que hi ha gent que no valora els llibres, que no sap perquè hi són, ni sap interpretar-los. Per mi, els llibres són la saviesa, són el meu mestre, la meva alegria, la meva passió... són molt més que un món.

M’agrada engrescar als meus amics i a totes les persones perquè llegeixin i s’endinsin en aquest món, perquè és un lloc molt bonic i agradable, on es pot fer volar la imaginació i, fins i tot, començar a escriure historietes, fantasies, il·lusions i demés. Coses que et fan viure i et fan sentir bé.


divendres, 23 d’abril del 2021

ESDEVENIMENTS / PARLEM DE LLIBRES: 🌹 Els llibres regalats i auto regalats d'aquest Sant Jordi 🌹 (2021)

Aquest any, en general, han caigut bastants llibres a casa meva, potser més que cap altre any, i us els vull ensenyar:

📚 EL CAMPAMENT (Blue Jeans): Aquest llibre me l’he auto regalat a mi mateixa. Blue Jeans és un dels meus escriptors preferits des de fa molts anys i, evidentment, l’últim llibre que ha publicat és un “must” per mi. Un cop més, una novel·la juvenil amb molt de misteri, seguint la seva tendència des de la trilogia “La noia invisible”.


📚 SI NOS ENSEÑARAN A PERDER, GANARÍAMOS SIEMPRE (Albert Espinosa): Aquest me l’ha regalat la meva mare. Albert Espinosa, un altre dels meus escriptors preferits. Tinc tots els seus llibres excepte els dos o tres últims que ha tret i aquest era un dels que em faltaven. Estic molt contenta de que me l’hagin regalat!


📚 A COR OBERT (Oriol Mitjà): Aquest llibre l’he regalat jo a la meva mare. A ella li agrada L’Oriol Mitjà, sempre que surt als mitjans de comunicació vol escoltar-lo, així que he pensat que aquest llibre era una bona elecció. I si, sembla que li ha agradat i ja se l’ha començat a llegir aquest migdia mateix. Potser jo també me’l llegiré quan ella se l’acabi perquè em pica la curiositat.


📚 100 SECRETS DELS OCEANS (Esther Garcés i Daniel Closa): Aquest és un llibre pel meu pare. Li agrada molt saber sobre els fenòmens de la naturalesa, els animals i la ciència. L’he trobat un llibre molt interessant perquè hi surten coses molt curioses sobre l’oceà que segur que la majoria de la gent ignorem. Fins i tot a mi m’agradaria llegir-lo.


Com ha anat el vostre Sant Jordi? Quins llibres us han regalat? Us n’heu auto regalat algun? Algun dels que he mencionat us crida l’atenció?

I, finalment, espero que hagueu gaudit molt d’aquest dia tan especial! 🌹📚❤️🌹📚❤️🌹📚❤️

ESDEVENIMENTS / PARLEM DE LLIBRES: Recomanacions de Sant Jordi (2021)


Sé que vaig una mica tard per desitjar-vos un bon Sant Jordi però més val tard que mai. Avui, per commemorar el dia del llibre i de la rosa, he pensat en recomanar-vos llibres per gèneres, és a dir, un llibre per cada gènere diferent dels que he escollit. Comencem:

🌹 INFANTIL: Matilda (Roald Dahl). La nostra estimada Matilda, crec que aquest llibre és el preferit de molts lectors.


🌹 JUVENIL: La compañía de las moscas (César Mallorquí). Un llibre impactant i molt atrevit en el que es van desenvolupant una sèrie de fets que acabaran en tragèdia, amb uns personatges especials i molt curiosos que en seran els protagonistes.


🌹 ROMÀNTICA: Saga En los zapatos de Valeria (Elísabet Benavent). A la foto hi falta el primer llibre, que no el tinc perquè el vaig deixar. Narra les peripècies de quatre amigues, en l’amistat i en l’amor. Un llibre molt divertit a l’estil propi i tan característic de l’escriptora, ideal per passar una bona estona.


🌹 REALISTA: Tota una vida per recordar (Núria Pradas). La Sophie Simmons se’n va a Los Angeles a perseguir el seu somni enmig d’una gran crisi que està patint el país. Una novel·la molt commovedora que aconsegueix que empatitzis amb els protagonistes al màxim.


🌹MISTERI: El pintor d’ombres (Esteban Martín). En una Barcelona de finals del segle XIX coincideixen dos genis molt diferents: Pablo Picasso i Jack el Destripador. Picasso, acusat injustament de l’assassinat d’unes prostitutes, haurà de resoldre el misteri. Una novel·la trepidant que t’atrapa des de l’inici fins al final. Això si, si tens aversió a la sang i el fetge millor no la llegeixis.


🌹 DISTÒPIA: Els jocs de la fam (Suzanne Collins). Per mi, la millor distòpia que existeix. Quina mena de ment privilegiada ha de tenir l’autora per escriure una cosa tan increïble? És que no tinc paraules per descriure aquests llibres en poques paraules. Em sap greu, us haureu de conformar.


🌹FANTASIA: Harry Potter (J.K. Rowling). Una saga que ha marcat unes quantes generacions de manera significant, crec que no cal dir res més. Tothom sap qui és Harry Potter.


Què us semblen aquests llibres?

Espero que acabeu de passar un feliç St. Jordi!! 🌹📚

dimecres, 21 d’abril del 2021

LA GISELA ESCRIU: El plaer d'escriure

Aquest relat el vaig escriure quan era adolescent i, anys més tard, el vaig trobar de casualitat. Avui tinc ganes de compartir-lo: 

N’hi ha que diuen que de tot es pot parlar. Jo dic que de tot es pot escriure. Qualsevol tema és bo, des de contes, relats, sentiments, crítiques, declaracions, novel·les, il·lusions, decepcions, fins a anècdotes, i també es pot explicar el que ens passa, el que sentim dia a dia, com un diari. Moltes coses. Escriure ens fa sentir bé. Perquè tan sols amb un paper i un bolígraf podem inventar o crear, innovar, posar les idees al seu lloc, lliurar tensions, fer volar la imaginació i, fins i tot, l’anima. Podem deixar de ser nosaltres i ficar-nos dins un altre cos durant tanta estona com desitgem i, simplement això, fa que desconnectem del món, de la rutina, d’allò que ens atabala des de que ens despertem fins que ens fiquem al llit.


Potser, tot el que escrivim al llarg de la nostra vida és un reflex de la nostra evolució com a persones. La prova en seria que, de tant en tant, trobem aquelles típiques coses que vam guardar i allí es van quedar, oblidades, i una d’aquelles coses resulta ser un escrit de fa vés a saber quan, on hi explicàvem vés a saber què. És llavors quan ens adonem de com i quant hem canviat, de qui érem i qui som, perquè, inevitablement, tots anem canviant (o, millor dir, evolucionant) durant tota la vida. Suposo que això és una de les coses que ens fa més humans. Però tornem a on ens havíem quedat. Quan retrobarem  aquell paper que havíem tacat de tinta feia tant temps, ens adonarem de que la nostra manera de pensar ja no és la mateixa, que en aquell temps haguérem fet coses que ara no faríem i que ara hi hauria coses que faríem i abans no. Inclús, és possible que hagin canviat coses no tan notables tals com la forma d’escriure, d’expressar-se, la lletra, etc.


Escriure no és només això. Escriure són tantíssimes coses més que cal experimentar un mateix perquè, diguem que són... inexplicables o difícils d’explicar, precisament perquè aquestes coses, simplement, s’han de sentir.