PARLEM DE LLIBRES: Introducció de literatura infantil i juvenil

Bona niiit 🌟🌟

Crec que alguns ja ho sabeu. Fa temps que tinc ganes d'introduir al meu bloc una mica de literatura infantil i juvenil i, fins i tot, algunes persones m'han demanat que ho faci.

Una bona manera de començar és recollir els llibres que vaig llegir jo mateixa quan era petita i, de fet, em fa il•lusió rellegir-los, encara que de tant en tant també n'agafaré algun de la biblioteca.

De moment, n'he escollit quatre de quan era petita per començar:

📌 Diario secreto de Susi. Diario secreto de Paul (Christine Nöstlinger)

📌 Una tortuga d'allò més normal (Gudrun Mebs)

📌 L'Albert i els menjabrossa (David Nel•lo)

📌 Manolito Gafotas (Elvira Lindo)

Què us sembla la selecció? N'heu llegit algun? A mida que els vagi llegint, aniré fent ressenya.

I parlant de ressenyes... després d'uns quants mesos llegint a càmara lenta per falta de temps, per fi he aconseguit acabar el llibre que tenia entre mans: No digas nunca jamás, d'Olivia Audrey. M'ha agradat molt i tan aviat com pugui en faré la ressenya.

Salut i bones lectures!

ALTRES: Visita a la biblioteca Pilarín Bayés de Vic

 

Boona tardaa! 🌟🌟

La Bea de @ratolinaentrelibros i jo feia dies que intentàvem quedar i no hi havia manera perquè les dues tenim ritmes de vida frenètics però avui finalment ho hem aconseguit! Ha vingut també la seva preciosa filla, que només té un meset i poc de vida però ja m'ha robat el cor 😍❤️

Hem aprofitat la trobada per anar a visitar la nova biblioteca de Vic anomenada Pilarín Bayés en honor a la famosa dibuixant i, mare meva, quina biblioteca! Jo no hi havia estat encara i he gaudit moltíssim observant cada raconet de l'edifici perquè cada espai té el seu encant propi.

La secció infantil és molt espaiosa, amb racons pensats especialment pels més menuts i amb un ampli catàleg de contes.

La secció d'adults és igual de complerta i, a més, té taules molt acollidores, ordinadors, sales d'estudi i espais molt adients per poder estudiar o fer feina amb comoditat.

A la part de dalt de la biblioteca, també podem trobar-hi una terrassa molt bonica on anar a prendre l'aire o fer un descans.

Fins i tot, a l'entrada hi ha un piano que es pot tocar lliurement i una paret amb pissarra per fer-hi dibuixos.

I el mosaic amb dibuixos de la Pilarín Bayés que hi ha a la planta baixa és simplement preciós. L'única pega que hi he trobat és que per accedir-hi cal pujar escales i no hi ha opció d'agafar ascensor en aquest espai. Nosaltres anàvem amb cotxet i l'hem pogut aparcar en una sala "aparca-cotxets-i-patinets" que tenen, però això m'ha fet pensar que una persona amb cadira de rodes no podria pujar-hi. I és una pena que persones amb problemes de movilitat no puguin accedir a aquest espai només perquè ningú va pensar en elles.

A part d'aquesta petita pega, la biblioteca m'ha semblat encantadora i meravellosa! Com a osonenca adoptada, em sento orgullosa de que Vic tingui una biblioteca com aquesta! 💚

Si algun dia teniu oportunitat, us recomano que l'aneu a visitar, no us decepcionarà!

LA GISELA ESCRIU: Tu / I jo

Tu, que sempre ets tan atent.
Tu, que sempre em fas riure.
Tu, que sempre et preocupes per mi.
Tu, que em fas sentir com a casa.

Tu, que m'abraces quan estic preocupada.
Tu, que desitges el millor per mi.
Tu, que somrius quan em mires.
Tu, que saps com estimar.

I jo, que no em cansaria mai de mirar-te.
I jo, que m'agrada veure't somriure.
I jo, que et trobo a faltar quan no hi ets.
I jo, que intento donar-te el millor de mi.

I jo, que em sento culpable quan em veus de mal humor.
I jo, que estic disposada a superar tots els obstacles al teu costat.
I jo, que em sento més valenta si et tinc amb mi.
I jo, que sóc feliç si tu ets feliç.

I nosaltres dos junts.
No sé què ha passat ni com hem arribat fins aqui.
Però sento que això és autèntic.
Només diga'm que tu sents el mateix i jo ja seré feliç.

LA GISELA ESCRIU: Començo a sortir de la meva vida

 

Començo a sortir de la meva vida,
Perquè la meva vida ja no em pertany,
Perdo el control,
Sento que la meva vida ja no és meva.
Algú n'ha pres el control i no m'ho ha dit.

Vull cridar però no puc.
Vull plorar però estic buida per dins.
Vull demanar ajuda però no em surt la veu.
Tinc una veu encadenada a dins que crida però ningú la sent.

Estic al límit.
M'estaré tornant boja?
Em sento més a prop de la bogeria que del seny.
En quin moment vaig començar a perdre el control?

Algú em sentirà si crido?
Algú m'entendrà si parlo?
Ploraré tota la nit per sentir-me una mica millor.
Però d'aqui uns dies la penombra tornarà.

Perquè sempre torna.
No hi ha escapatòria.
Ja m'hi he acostumat.
No és res nou.

Surto de la meva vida,
La miro des de fora,
Sense poder fer-hi res,
Perquè ja no em pertany.

He perdut el poder.
He perdut el control.
La meva vida ja no és meva.
Algú n'ha pres el control i no sé com recuperar-lo.

ALTRES: El meu aniversari (31 anys)

 

Avui és el meu aniversari i he començat els 31 anys llegint.

Normalment cada any pel meu cumple m'autoregalo un llibre però, tenint en compte que estic bastant escurada de diners i que últimament no tinc ni temps per llegir, m'ha semblat que dedicar-me una estona a la lectura ja és un bon autoregal d'aniversari.

I vosaltres? Quins regals us feu pel vostre aniversari?

FRAGMENTS DE LLIBRES: "La libertad era a veces un camino muy solitario"

"Recordó las palabras que le dijo su tío Arthur la última vez que se vieron. En un momento de intimidad, él le había hablado sobre su propia existencia sin extenderse demasiado. Le confesó que no es fácil ser libre. Cuando se tiene la valentía de ir a contracorriente, uno se siente muy sólo. En ese momento, Maddy era perfectamente capaz de entender cuánta verdad había en aquella confidencia: la libertad era a veces un camino muy solitario."

No digas nunca jamás - Olivia Ardey

Aquesta és la meva lectura des de fa tres mesos o més 😅 no és que no m'estigui agradant, és que no tinc temps de llegir. És un llibre de gènere romàntic molt entretingut, amb tocs d'humor i la lectura molt amena. Ideal per llegir a l'estiu.

L'heu llegit?

PARLEM DE LLIBRES: Si nos enseñaran a perder ganaríamos siempre - Albert Espinosa

⭐ PUNTUACIÓ: 9/10

Hola hola!! 🌸 He estat desapareguda un temps per excés de feina però ara tot està millor i vull intentar reactivar el perfil, espero aconseguir-ho 🤞🤞 Tinc ressenyes pendents que intentaré anar publicant quan pugui.

I avui vinc amb un llibre d’un escriptor que sempre m’ha agradat molt: “Si nos enseñaran a perder ganaríamos siempre”, d’Albert Espinosa. És un llibre de relats curts que he gaudit molt i, a més, l’edició il·lustrada ve amb unes imatges encantadores!

Els relats que hi trobareu són curts, fàcils de llegir i molt planers. Realment es llegeix súper ràpid. A més, són històries fora del comú i que xoquen, la majoria amb finals inesperats i que sorprenen. M’he sentit identificada amb alguns personatges i tots els relats tenen un rerefons, un missatge a transmetre que fa reflexionar i del que aprendre alguna cosa.

L’únic relat que no m’ha agradat és l’últim, “Ciegos emocionales”, perquè l’he trobat una mica desagradable i no l’he acabat de gaudir, per això la puntuació és d’un 9 en comptes d’un 10. Però tret d’això, el llibre m’ha agradat i el recomano molt!

L’heu llegit? Què us ha semblat?

📌 Com veieu, les ressenyes de moment tornen al format original que tenia abans. Això és perquè actualment no tinc temps per fer plantilles com feia abans. No sé si ho mantindré així o no, ja ho veurem.

ESDEVENIMENTS: Festival de novel·la negra de Taradell

Bona niiit! ✨✨

Em fa il·lusió explicar-vos que avui he anat al Festival de novel·la negra de Taradell i m’ha semblat molt interessant, així que espero que en facin moltes més edicions!

Ja fa un temps que tinc com una petita inquietud amb la novel·la negra, una inquietud que sembla que s’està fent gran. Vaig començar sentint curiositat per aquest gènere. De fet, he llegit pocs llibres de novel·la negra però sé que tots m’han agradat. I últimament, fins i tot, me n’he comprat algun i n’he llegit un o dos. Aquest gènere cada vegada em crida més l’atenció i tinc la sensació de que si em poso a llegir-ne, m’acabarà agradant bastant.

I la veritat és que avui al Festival m’hi he sentit molt a gust, m’ha agradat molt escoltar a tots els escriptors i tots els llibres dels que ha parlat cadascú m’han semblat atractius.

Tot i que he arribat a la meitat, he tingut temps d’escoltar una part de la presentació del llibre “Després de la vergonya”, de Marc Moreno i m’he convençut per comprar-lo. Després, he tingut l’oportunitat d’intercanviar unes paraules amb l’autor i m’ha signat el llibre.

I cap al final, he pogut veure la presentació de la Gemma Romeu Puntí, amb el seu llibre “Silenci al fiord”, el qual en vaig fer la ressenya fa molt poquet i m’ha agradat molt! No ha calgut que em signi el llibre perquè ja me’l va dedicar quan me’l va enviar però ens hem pogut conèixer en persona i xerrar una estona. Pels que no la coneixeu, és una noia molt simpàtica!

He arribat tard a casa i estic cansada però ha valgut molt la pena, ha sigut un dia molt agradable! I també he decidit que li dedicaré més temps a la novel·la negra a partir d’ara.

I vosaltres ja heu llegit “Després de la vergonya”? Què us ha semblat?

PARLEM DE LLIBRES: Silenci al fiord - Gemma Romeu Puntí

 

📌 Col·laboració

⭐ PUNTUACIÓ: 10/10

Hola hola!! 🌺 Torno després de molt de temps amb una ressenya que em fa molta il·lusió que, a més, fa moltes setmanes que tinc pendent, igual que moltes altres que segueixen esperant que les escrigui. Últimament no tinc temps de res però vull intentar reactivar una mica el perfil, que està bastant abandonat. I comencem amb una novel·la negra!

Aquest llibre va ser molt bona companyia quan vaig estar aïllada perquè tenia el Covid, així que he de començar donant-li les gràcies a aquesta trepidant història.

També he de dir que és la meva primera col·laboració i que, abans de que la seva autora m’oferís fer-ne la lectura i una ressenya sincera, no el coneixia. Així que també haig de donar les gràcies a la Gemma Romeu per enviar-me’l i permetre’m descobrir una història que m’ha atrapat tant. Moltes gràcies!! 🤗

Quan la Gemma em va explicar de què anava el llibre ja em va semblar que em podia agradar i per això vaig acceptar la col·laboració, però és que finalment ha superat les meves expectatives enormement i m’ha encantat! 💚

He de confessar que no llegeixo gaire novel·la negra però començo a pensar que li hauria de donar més oportunitats a aquest gènere perquè realment quan en llegeixo un llibre sempre l’acabo gaudint. We’ll see...

Espero que us agradi la ressenya! I digueu-me, us agrada la novel·la negra? 🖤

PARLEM DE LLIBRES: Un estiu amb l'Anna (nova edició)

Hola holaaa! 🌟

Avui he anat a la llibreria i m'he comprat una nova edició d'un llibre que ja tenia i que m'he llegit 7 o 8 vegades, i us volia explicar el perquè i el que significa per mi aquest llibre, encara que si em seguiu regularment segurament ja coneixeu el llibre i perquè és tan especial per mi.

I vosaltres, teniu algun llibre especial que us transmeti sentiments similars? De quin llibre es tracta? M’agradaria conèixer les vostres respostes. Al cap i a la fi, crec que tots els lectors tenim un llibre especial que està per sobre de tots els altres, no creieu?

PARLEM DE LLIBRES: La botiga de vides - Adrià Aguacil

 

Doncs finalment... Després de molt temps... Torno amb una ressenya!

La tenia pendent des de feia molt temps 😱 Va ser l'última lectura del 2021 i serà la primera ressenya del 2022.

Vaig descobrir aquest llibre gràcies a la ressenya que en va fer @ldelectures i em va cridar l’atenció sobretot per les ulleres d’aigua de la portada i pel fons de piscina que hi va posar @ldelectures , ja que m’encanta la natació. Després, vaig llegir l’argument i em va cridar l’atenció. Finalment, un dia me’l vaig comprar i després el vaig llegir.

Gràcies a @ldelectures per fer-me descobrir aquest llibre i enhorabona a l’autor @adriaaguacil00 per haver escrit un llibre tan perfecte! 

⭐ PUNTUACIÓ: 10/10

LA GISELA ESCRIU: Un Nadal diferent

 

Torno a ser aquí després d’un temps desapareguda i no és per desitjar Bon Nadal ni feliç any nou. Segurament aquests dies entre tots heu omplert Instagram de publicacions de Nadal i d’any nou i això està molt bé, jo també ho solia fer. Però aquest any per mi no és Nadal i l’any nou m’importa bastant poc. Per mi, està sent una època difícil i trista. Trista però amb ganes de continuar endavant perquè fins i tot en aquesta època trista també em sento contenta de les coses bones que estan passant i orgullosa de les coses que estic aconseguint. Aquest any he perdut molt i he guanyat molt. He aconseguit coses que feia molt temps que perseguia i que desitjava de veritat, encara que n’he pagat un preu alt perquè he perdut altres coses que eren molt importants per mi. De vegades em pregunto si val la pena, si compensa... Espero que si, encara no tinc la resposta. L’únic que sé és que de vegades pesa més tot el que he guanyat i llavors em sento feliç i altres vegades pesa més tot el que he perdut i llavors em sento trista. Tot no es pot tenir. Sempre hi ha conseqüències, sempre hi ha un preu a pagar.

Però no passa res, la vida és això: temporades millors, temporades pitjors, i sempre una lluita constant. I no obligatòriament s’ha d’estar feliç per Nadal ni voler desitjar bones festes a tothom ni molt menys viure-ho amb il·lusió. No és obligatori. Hi ha Nadals tristos i estan bé, són igual de vàlids. I això ho està dient una persona que sempre ha viscut el Nadal com si fos una nena petita, amb molta il·lusió i màgia. Però aquest any no. Aquest any no és Nadal per mi. I no passa res. Un altre any ja ho serà.

Només volia fer aquesta reflexió. És la primera vegada en la meva vida que visc un Nadal sense il·lusió i, per la Gisela del passat, viure el Nadal d’aquesta manera era terrible, espantós, depriment. Doncs he après que no ho és, només és diferent. I això m’ha fet pensar que tendim a idealitzar el Nadal però el Nadal pot no ser bonic ni divertit, ni màgic ni alegre. I no passa absolutament res.

Què n’opineu?

Dit això, he estat molts dies sense llegir però em vull posar al dia aviat perquè llegir sempre és la meva salvació. I després tornaran les ressenyes altre cop!