PARLEM DE LLIBRES: La botiga de vides - Adrià Aguacil

 

Doncs finalment... Després de molt temps... Torno amb una ressenya!

La tenia pendent des de feia molt temps 😱 Va ser l'última lectura del 2021 i serà la primera ressenya del 2022.

Vaig descobrir aquest llibre gràcies a la ressenya que en va fer @ldelectures i em va cridar l’atenció sobretot per les ulleres d’aigua de la portada i pel fons de piscina que hi va posar @ldelectures , ja que m’encanta la natació. Després, vaig llegir l’argument i em va cridar l’atenció. Finalment, un dia me’l vaig comprar i després el vaig llegir.

Gràcies a @ldelectures per fer-me descobrir aquest llibre i enhorabona a l’autor @adriaaguacil00 per haver escrit un llibre tan perfecte! 

⭐ PUNTUACIÓ: 10/10

LA GISELA ESCRIU: Un Nadal diferent

 

Torno a ser aquí després d’un temps desapareguda i no és per desitjar Bon Nadal ni feliç any nou. Segurament aquests dies entre tots heu omplert Instagram de publicacions de Nadal i d’any nou i això està molt bé, jo també ho solia fer. Però aquest any per mi no és Nadal i l’any nou m’importa bastant poc. Per mi, està sent una època difícil i trista. Trista però amb ganes de continuar endavant perquè fins i tot en aquesta època trista també em sento contenta de les coses bones que estan passant i orgullosa de les coses que estic aconseguint. Aquest any he perdut molt i he guanyat molt. He aconseguit coses que feia molt temps que perseguia i que desitjava de veritat, encara que n’he pagat un preu alt perquè he perdut altres coses que eren molt importants per mi. De vegades em pregunto si val la pena, si compensa... Espero que si, encara no tinc la resposta. L’únic que sé és que de vegades pesa més tot el que he guanyat i llavors em sento feliç i altres vegades pesa més tot el que he perdut i llavors em sento trista. Tot no es pot tenir. Sempre hi ha conseqüències, sempre hi ha un preu a pagar.

Però no passa res, la vida és això: temporades millors, temporades pitjors, i sempre una lluita constant. I no obligatòriament s’ha d’estar feliç per Nadal ni voler desitjar bones festes a tothom ni molt menys viure-ho amb il·lusió. No és obligatori. Hi ha Nadals tristos i estan bé, són igual de vàlids. I això ho està dient una persona que sempre ha viscut el Nadal com si fos una nena petita, amb molta il·lusió i màgia. Però aquest any no. Aquest any no és Nadal per mi. I no passa res. Un altre any ja ho serà.

Només volia fer aquesta reflexió. És la primera vegada en la meva vida que visc un Nadal sense il·lusió i, per la Gisela del passat, viure el Nadal d’aquesta manera era terrible, espantós, depriment. Doncs he après que no ho és, només és diferent. I això m’ha fet pensar que tendim a idealitzar el Nadal però el Nadal pot no ser bonic ni divertit, ni màgic ni alegre. I no passa absolutament res.

Què n’opineu?

Dit això, he estat molts dies sense llegir però em vull posar al dia aviat perquè llegir sempre és la meva salvació. I després tornaran les ressenyes altre cop!