PARLEM DE LLIBRES: Llibre "La librera y el ladrón" de Oliver Espinosa

 

Ahir vaig celebrar el meu aniversari amb els amics i, entre d'altres coses que també em van agradar molt, em van regalar aquest llibre. 

Estic molt contenta perquè he llegit opinions molt positives d'aquest llibre i el tenia a la meva llista de pendents. Ara ja només em falta trobar temps per llegir-lo. 

Gràcies a la meva amiga Mary per aquest regal i per tota la feina que li ha suposat triar el llibre. Ho has encertat de ple! 

I vosaltres, l'heu llegit ja? El teniu a pendents? Què n'opineu del llibre? Me'l recomaneu?

ESDEVENIMENTS: Bona Diada de Catalunya!

 

Bon dia i bona Diada de Catalunya!! 

Avui us recomano quatre escriptors catalans: 

-Albert Espinosa 

-Xavier Bosch 

-Mercè Rodoreda 

-Emili Teixidor 

Em recomaneu escriptors catalans vosaltres a mi? 

ALTRES: Avui és el meu aniversari i vinc amb un post molt poc seriós

 

*Dedicat a persones no lectores que sovint van perdudes a  l'hora de fer un regal a un amic lector.

 

Avui és el meu aniversari i m'estic imaginant als meus amics perdent el cap perquè no saben què regalar-me. No poden comprar-me roba, els ho vaig prohibir perquè la roba no m'interessa i me la compro jo mateixa només quan em fa falta alguna cosa. Per això, de vegades recorren als llibres perquè saben que així no fallaran. Però hi ha un problema. Ells no són lectors i, per tant, no coneixen gaire els meus gustos ni saben quins llibres he llegit i quins no.

 

Una de les coses més importants a l'hora de regalar un llibre és assegurar-te de que el llibre que vols regalar no sigui un que la persona destinatària ja tingui o hagi llegit. Per això, en aquest post us donaré alguns consells sobre com esbrinar quin llibre és el més encertat per regalar a una persona concreta:

 

1- Directe i sense embuts: És el que va utilitzar una vegada un amic meu. Crec que faltava un dia pel meu aniversari quan el meu amic em va trucar per preguntar-me si havia llegit un llibre concret d'Albert Espinosa (no recordo quin llibre era però em va dir el nom). El meu amic no és lector i la pregunta va ser estranya, em va trucar només per dir-me això. Així que automàticament vaig saber quin  llibre em regalaria. Aquest mètode és el menys discret però al meu amic sembla no importar-li gaire perquè l'ha fet servir més d'una vegada. 

 

2- Indirectes a tort i a dret: Si preferiu dissimular una mica més i que no us enxampin tan aviat podeu provar a enviar indirectes  com qui no vol la cosa per esbrinar quin llibre voldria tenir la persona. Per exemple, "l'altre dia vaig veure a la tele un escriptor que es deia Albert Espinosa i em va cridar l'atenció la seva manera de parlar, n'has llegit algun llibre?" o "m'agradaria començar a llegir algun llibre però no sé quin tipus triar, a tu quin gènere t'agrada?". D'aquesta manera, podem saber una mica més sobre els gustos de la persona i, qui sap, potser ens acaba deixant anar una indirecta directa com una catedral del tipus: "ostres, parlant d'Albert Espinosa, m'encantaria llegir el seu últim llibre però encara no l'he pogut comprar". BOOM! I la persona et dóna la resposta sense saber-ho. 

 

3- Jugar a detectius: Si creus que les dues anteriors no et funcionaran o no t'acaben de convèncer, només et queda jugar a detectius. Es tracta d'observar i analitzar tot el que la persona fa, diu o pensa per tal d'obtenir pistes sobre quin llibre vol llegir. Hauràs d'aguditzar els sentits i estar molt atent. Qualsevol innocent comentari pot contenir una pista i no te n'adonaràs si no prestes atenció. Per exemple, pot ser que estiguis al supermercat amb el teu amic i ell decideixi anar a la secció de llibres. En aquest cas, l'hauràs de seguir. Segurament et farà comentaris sobre els llibres encara que a tu no t'interessin. Però aquí està la clau. Si el teu amic diu "aquest llibre té bona pinta" és com si t'estigués dient "no estaria malament que me'l regalessis pel meu aniversari". Les pistes hi són, només has de veure-les!  Has de tenir en compte una cosa: si vols jugar a detectius, has de començar amb molta antelació. Seria massa casualitat que el teu amic deixi anar una pista just abans del seu aniversari. Per tant, pot ser que el teu amic faci anys al Març però que t'hagi deixat anar una pista tres mesos enrere. Depèn de tu que estiguessis fent de detectiu o no en el moment de la pista. Si feies de detectiu, enhorabona, ja saps que regalar-li. Si estaves a la parra, ho sento molt, estàs més perdut que un mussol i no tens ni idea de què regalar-li. 

 

4- El teu amic en sap molt: Hi ha una última manera d'esbrinar què vol el teu amic sense que tu hagis de fer res. I és quan el teu amic, a pocs dies del seu aniversari, et deixa anar un "saps què? Aquest llibre m’agrada molt i Dilluns és el meu aniversari". Existeix alguna indirecta directa premeditada més gran que aquesta? En aquest cas, el teu amic és molt llest i té una mica de morro, però per tu és la manera més còmoda d'esbrinar-ho sense moure un dit. Per què no aprofitar-ho? 

 

I això és tot, si sabeu més mètodes per esbrinar quin llibre vol una persona pel seu aniversari, m'agradaria que ho poseu als comentaris. I si teniu anècdotes relacionades amb el tema, m'encantaria llegir-les! 

ALTRES: Nius de llibres

Avui a la tarda he sortit a donar un passeig amb una amiga i pel camí ens hem trobat aquest niu una mica especial. Sabia que hi ha iniciatives com aquesta en altres països però no ho havia vist mai on visc jo. Ha estat una sorpresa agradable aquest petit descobriment. 

Trobo que és una bona iniciativa per convidar a la gent a llegir i compartir el plaer de la lectura. 

I a vosaltres, què us sembla? Hi ha nius de llibres on viviu vosaltres? Els heu fet servir alguna vegada? 

PARLEM DE LLIBRES: Les amistats traïdes - David Nel·lo

Premi Sant Jordi 2019

Salvador Togores és un traductor literari que decideix anar a Suïssa a fer una estada en una residència de traductors després d’un any de la mort del seu pare. Allà es trobarà, sense esperar-s’ho, en Bachtel, un famós escriptor que últimament ha estat desaparegut i que, en una altra època, va ser amic íntim de la família Togores, especialment del seu pare, encara que la relació es va trencar de manera sobtada i dolorosa. A Suïssa, durant l’estada, en Markus Bachtel li explica al Salvador la increïble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició.

És una història que parla de l’amistat, l’ambició, l’èxit i els seus límits.

La idea d’aquesta història és original i suposo que l’objectiu del llibre és fer reflexionar sobre els límits de l’ambició i fins a quin punt una persona és capaç de sacrificar-se per aconseguir l’èxit o què està disposada a perdre, i si és més important l’amistat o l’èxit. Crec que és un bon llibre però tampoc és dels millors llibres que he llegit. He de reconèixer que m’ha costat una mica llegir-lo i en alguns punts m’hi he encallat, sobretot a la part central del llibre, que es correspon amb el capítol més llarg on només hi ha narració sense diàleg. Aquesta part del llibre se m’ha fet una mica llarga i monòtona. Suposo que la monotonia és deguda a que només hi ha un narrador que explica una història en passat, sense diàleg ni intervencions de cap tipus. Per altra banda, crec que aquest capítol es podria haver fet més curt i hauria explicat exactament el mateix, ja que en realitat no explica moltes coses, sinó una successió de fets que van passar i crec que no calia allargar-lo tant. Per aquest motiu, el capítol central se m’ha fet una mica pesat de llegir. Però només és la sensació que he tingut jo. Pot ser que a una altra persona li agradi.

Això no vol dir que no sigui un bon llibre. Al contrari, el recomano perquè trobo molt interessant la reflexió que proposa i penso que l’argument és bastant original. Val la pena llegir-lo, tot i els petits defectes que li he trobat. A més, és un llibre perfecte per llegir quan esteu cansats i no teniu ganes de pensar. L’argument no és massa complicat, o sigui, que és ideal per quan no us ve de gust llegir històries profundes amb girs sobtats que et fan donar cops de cap.

Algú ja l’ha llegit? Si ja l’heu llegit, m’agradaria conèixer la vostra opinió.

Puntuació: 6/10

PARLEM DE LLIBRES: Nova idea!! Puntuacions als llibres

Se m’ha ocorregut que, a partir d’ara, posaré puntuació als llibres perquè així és més visual saber si un llibre m’ha agradat molt o poc. La puntuació serà sobre 10, encara que alguns llibres els puntuaré per sobre de 10, com veureu més endavant, perquè hi ha llibres que m’han captivat tant i els trobo tant excepcionals que es mereixen una puntuació més que excel·lent. D’aquesta manera, també podreu saber quins llibres són els que considero més increïbles i dels quals en recomano la lectura imprescindible. Així, els llibres puntuats per sobre de 10 seran els llibres que més m’han tocat, que més m’han fet sentir i que més m’han fet pensar i reflexionar, o que han canviat la meva percepció de les coses d’alguna manera.

 

Per altra banda, com que ja he fet unes quantes recomanacions literàries des de que vaig obrir aquest compte (que no han estat puntuades) he decidit que les puntuaré una per una en aquesta mateixa publicació. Aquí només trobareu la puntuació de cada llibre. Si voleu saber-ne més informació, podeu buscar la seva publicació corresponent mirant les publicacions anteriors.

 

Per tant, les puntuacions quedarien així:

 

- La noia invisible (Blue Jeans): 9/10

 

- La clau de la Sarah (Tatiana de Rosnay): 10/10

 

- Wonder (R.J. Palacio): 10/10

 

- Els jocs de la fam I (Suzanne Collins): 12/10

 

- Trilogia La noia invisible II: El puzle de cristall (Blue Jeans): 9/10

 

- Nosaltres dos (Xavier Bosch): 10/10

 

- No està escrit a les estrelles (John Green): 10/10

 

- Un estiu amb l’Anna (Núria Pradas): 12/10

 

- Amaranta (Care Santos): 8/10

 

- Els jocs de la fam II: En Flames (Suzanne Collins): 12/10

 

- Els jocs de la fam III: L’ocell de la revolta (Suzanne Collins): 12/10

 

Com veieu, totes les puntuacions són bastant altes. És veritat que tendeixo a puntuar alt perquè en general tots els llibres m’agraden, però crec que no sempre serà així perquè, de vegades, alguns llibres em decepcionen o no són tan bons com m’esperava.

ESDEVENIMENTS: Un Sant Jordi diferent (2020)

S'ha viscut d'una manera diferent. La zona de parades estava tancada, només hi havia una entrada, i un noi vigilava que tothom es posés  gel abans d'entrar i controlava l'aforament comptant la gent amb un aparell que duïa a la mà. Als recitals de poesia i altres actes que s'han fet només s'hi podia accedir amb entrada anticipada, i les cadires per seure estaven separades entre si. 

Ha sigut diferent, si, però al final no ha estat tan malament. Tot i les mesures que s'han pres (cal dir que hi ha hagut molt bona organització) m'ha semblat un Sant Jordi bastant normalitzat dins del que es pot esperar, és a dir, s'han pres les mesures necessàries sense que la festa perdi la seva essència. 

Fins i tot hi ha coses que han millorat. A mi que no m'agrada la multitud perquè m'atabala molt, normalment el dia de Sant Jordi el gaudeixo molt però a la vegada m'estressa tanta gent i no trobar mai aparcament. Aquesta vegada no hi ha hagut multitud que m'atabali i he aparcat ràpid i a prop. Així que, si alguna cosa positiva té la situació actual, és que les persones que no ens agraden els llocs amb aglomeracions, ens hem alliberat per fi d'aquesta incomoditat. 

Però, resumint, m'ha agradat molt aquest Sant Jordi d'Estiu i l'he gaudit molt! He pogut donar un passeig tot veient les parades, he acudit als recitals de poesia (que han sigut preciosos), he comprat dos llibres que feia temps que em volia comprar, i una rosa per la meva mare, ja que cada any per Sant Jordi n'hi regalo una. 

Com us ha anat el dia a vosaltres? Heu comprat llibres? Me'n recomaneu algun?