Avui és el meu aniversari (en faig 32 ja) i us vull ensenyar la ploma que em va comprar el meu xicot quan érem de viatge a Carcassone com a part del meu regal d’aniversari a l’avançada.
Estàvem al castell de Carcassone i vam anar a parar a la botiga de records. Allà vaig veure la ploma, entre d’altres coses interessants relacionades amb l’escriptura antiga. La vaig agafar i me la vaig quedar mirant una bona estona, mentre pensava que la volia però que ja havia gastat prou. Jo, que m’agrada la tendència minimalista, sóc de pensar-m’ho molt abans de comprar les coses i preguntar-me si realment ho necessito o si ho desitjo de veritat i sinó és així, ho descarto. Però allà estava, amb el dilema, intentant esbrinar si desitjava la ploma amb prou força o si era un desig passatger, quan va arribar el meu xicot i em va preguntar si la volia. M’ho vaig pensar una mica més i finalment li vaig dir que si, però que ja no volia gastar més, així que la deixaria a la botiga. A això ell va contestar “si vols te la compro com a regal d’aniversari i així ja t’hauré fet una part de regal” i això va decantar la balança, em va convèncer per agafar-la.
I menys mal que finalment me la vaig quedar en comptes de deixar-la a la botiga perquè l’altre dia la vaig provar i em va encantar! Em vaig adonar de que realment la desitjava de veritat encara que estigués indecisa. El que no m’esperava és que fos més difícil fer-la servir del que em pensava, no és un bolígraf qualsevol, requereix una mica de pràctica i suposo que té la seva pròpia tècnica. Així que abans d’escriure d’una manera acceptable, vaig haver de fer bastantes proves i anar trobant la manera correcta d’escriure. Després d’unes quantes proves tenia els dits plens de tinta blava però va valdre la pena. Encara no la tinc dominada del tot, però al menys controlo una mica més la forma d’escriure i tinc més previsió de quanta tinta cal agafar (si et passes taques massa el full) i més o menys sé calcular quan em durarà fins que hagi de tornar a posar la ploma a dins el tinter.
Doncs aquesta és l’anècdota de la ploma. Crec que és el regal més original i diferent que m'han fet mai. Gràcies, Àlex! ❤️
Us agrada com escriu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris són benvinguts. Podeu opinar i dir la vostra però, si us plau, sempre amb respecte i sense ofendre a ningú.
Els comentaris que es considerin ofensius seran eliminats.