Ja estava cansat. N'estava tip. Fart de la vida que portava. No podia continuar així. Feia mesos que vivia decaigut i amargat. Es passava els dies tancat a casa, estirat al sofà veient una pel•lícula rere una altra. Menjava hamburgueses per dinar, pizzes per sopar i bevia cervesa tot el dia. S'havia engreixat molt i els braços i les cames li pesaven. No feia res però sempre estava cansat. Tampoc no endreçava ni netejava i el seu apartament s'havia anat deteriorant. El seu estil de vida no era gens saludable. Al seu entorn, tothom li deia el mateix però ell no escoltava i s'enfadava fins que un dia es va quedar sol i ningú més es va tornar a preocupar per ell. Van deixar de venir a veure'l. I ara també se sentia sol i culpable. Però ja no podia més. Volia canviar. Havia de canviar. Aquella experiència va ser traumàtica, si, però refugiar-se en l'alcohol, el menjar brossa i les pel•lícules no solucionava res. I això s'havia d'acabar aquell mateix dia. Si es mentalitzava, ho aconseguiria. Volia tornar a ser l'home que havia sigut abans, recuperar l'estil de vida saludable que duia abans i recuperar les relacions personals i socials que abans el feien feliç.
Aquell dia, a l'hora de sopar, va anar a la nevera i, en veure que només hi havia pizza i cervesa, va baixar al supermercat de la cantonada. Quan va tornar, amb els ingredients que acabava de comprar, es va preparar una amanida i en comptes de cervesa, va beure aigua. Després de sopar, en comptes d'estirar-se al sofà a veure una pel•lícula com feia sempre, va decidir sortir al balcó a prendre la fresca i contemplar les estrelles. Allà mateix, just abans d'anar-se'n a dormir, va pensar: "avui és el primer dia de la meva nova vida". I això va ser una promesa. Una promesa que es feia a si mateix i que l'obligava a canviar de veritat.
L'endemà, va tirar tota la cervesa per la pica, va portar les pizzes i les hamburgueses a una colònia de gats que vivia prop de casa seva, pensant que potser els gats s'ho menjarien tot, i va endreçar i netejar l'apartament de dalt a baix. A la nit, després de sopar pollastre a la planxa i tomàquet amanit va tornar a sortir al balcó a prendre la fresca i va començar a escriure una llista de totes les persones a qui havia de donar explicacions i demanar disculpes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris són benvinguts. Podeu opinar i dir la vostra però, si us plau, sempre amb respecte i sense ofendre a ningú.
Els comentaris que es considerin ofensius seran eliminats.