PARLEM DE LLIBRES: Harry Potter i la pedra filosofal - J.K.Rowling

PUNTUACIÓ: 10/10

Harry Potter és un nen de gairebé 11 anys que va perdre els seus pares de ben petit i, a causa d’això, ara viu a casa dels seus tiets i el seu cosí, la família Dursley. Però els Dursley són malvats amb el Harry i el tracten molt malament. L’arribada de Hagrid, amb la carta de Hogwarts que convida a Harry Potter a començar els seus estudis màgics a l’escola de màgia més prestigiosa que hi ha, ho canviarà tot i el Harry començarà a viure unes aventures increïbles i a conèixer un món nou que, fins ara, era totalment desconegut per ell.

Quan tenia 11 anys (la mateixa edat que Harry Potter a l’inici de la història) els reis em van portar la primera pel·lícula de Harry Potter, que em va agradar molt, i des d’aleshores en sóc molt fan per les pel·lícules.

Una vegada, quan era petita, després d’haver vist la primera pel·lícula, vaig anar a la biblioteca a buscar el primer llibre de Harry Potter. Recordo que el vaig començar a llegir però no el vaig acabar perquè, comparat amb la pel·lícula, no em va agradar gens. Desconec el motiu. Ara, de gran, li he volgut donar una segona oportunitat perquè ja em feia vergonya declarar-me fan de Harry Potter sense haver llegit els llibres. I la veritat és que aquesta vegada no m’ha decebut gens.

Fins i tot havent vist les pel·lícules 5000 vegades, sabent-me de memòria la història sencera i sabent tot el que passarà, el llibre m’ha enganxat com si fos la primera vegada. Això demostra com de bona és la història de Harry Potter!

Crec que no diré res que no sàpiga ja tothom, però la història és fantàstica, molt emocionant i màgica. M’ha agradat molt llegir el llibre i veure que s’assembla molt a la pel·lícula, que no hi ha gaires diferències. A més, el llenguatge del llibre és senzill, ràpid de llegir i les descripcions perfectes. La narració avança àgil sense entretenir-se en detalls innecessaris.

El món que crea J.K. Rowling és increïble i magnífic al mateix temps. Poques vegades he pensat això d’escriptors (diria que només amb Suzanne Collins), però quina ment tan privilegiada que té aquesta senyora per ser capaç d’escriure una història així!

M’ha agradat, també, que Neville Longbottom tingui més protagonisme al llibre que a les pel·lícules, ja que és un dels meus personatges preferits i sempre he volgut saber més de la seva vida.

Al final, he fet bé de donar una segona oportunitat als llibres perquè aquesta vegada si que m’estan agradant i els estic gaudint molt. He començat ja a llegir el segon i tinc ganes de llegir-los tots fins al final.

I a vosaltres us agrada Harry Potter? Us agraden més els llibres o les pel·lícules? Quin és el vostre personatge preferit?