PARLEM DE LLIBRES: Gambito de dama - Walter Tevis

PUNTUACIÓ: 11/10

Tinc unes quantes ressenyes pendents però ara mateix la que més em ve de gust és la de l'últim llibre que he llegit: Gambito de dama. 

Abans de llegir el llibre, ja havia vist la sèrie de Netflix dues vegades (la segona en anglès) perquè em va encantar la història i després em vaig quedar amb ganes de més, així que vaig comprar el llibre.
 
M'ha sorprès molt la fidelitat de la sèrie al llibre. Hi ha molt poques diferències entre sèrie i llibre i realment ho han clavat moltíssim. Crec que mai havia vist una adaptació tan acurada, perfeccionista i respectuosa amb el llibre.
 
I això ho faig molt poques vegades, només amb llibres excepcionals que s’ho mereixen, però a aquest llibre també li poso una puntuació molt molt alta, per sobre de la valoració normal que faig sempre. Li queda un 11 sobre 10. Excel·lent no, el següent. Fins ara, crec que només ho he fet amb dos llibres: “Un estiu amb l’Anna” i “Els jocs de la fam”. Aquesta és la tercera vegada que puntuo tan alt però és perquè aquest llibre s’ho mereix.

SINOPSIS:
 
La Beth Harmon és una nena òrfena, solitària, competitiva, fràgil, orgullosa i un prodigi dels escacs. A l’orfenat Methuen aprèn a jugar als escacs amb una habilitat extraordinària per la seva edat. Al mateix temps, li agraden massa les pastilles tranquil·litzadores de color verd que els donen a Methuen. La Beth anirà creixent, jugant a escacs en competicions cada vegada més importants i enfrontant-se a veritables campions, però també haurà de superar molts obstacles, demostrar la seva vàlua en una època on els escacs només eren cosa d’homes i les dones no hi tenien cabuda i, sobretot, haurà de lluitar contra els seus propis dimonis: l’addicció a les pastilles i a l’alcohol.

El personatge de la Beth m'ha agradat més al llibre perquè sovint se la veu espantada  i els sentiments de debilitat que té a vegades la fan més humana i real. A la sèrie li donen una imatge de noia orgullosa, imbatible i que no dubta mai. Al llibre també és molt orgullosa i decidida però està espantada moltes vegades i es mostra més insegura, encara que intenta dissimular-ho per orgull. Això fa que empatitzis més amb ella perquè la veus com un ésser humà normal i corrent, no com una persona extraordinària i fora del comú com la pinten a la sèrie.

A més, el llibre està molt ben redactat, no s'encanta explicant coses innecessàries i la història avança a un ritme trepidant, fent que t'hi enganxis i vulguis saber més.

En general, m'han encantat els personatges de la Beth, la senyora Wheatley, la Jolene, el senyor Shaibel, en Benny, en Luchenko i en Borgov. Estan ben treballats i s'ha cuidat cada detall al mil•límetre. Podrien ser reals perfectament de ben pensats que estan, cadascun amb les seves peculiaritats.

I m'ha encantat la història de la Beth, de superació personal, d'alts i baixos, de talent però també de debilitats (com la seva addició a l’alcohol i les pastilles), mostrant el millor del talent però també el pitjor de les addiccions. I parlant d'emocions sense parlar-ne perquè la Beth no expressa sentiments i emocions però d'alguna manera els podem intuir o endevinar. Excepcional la manera com l'autor fa que t'imaginis les emocions que senten els personatges  sense explicar-les, ni parlar-ne ni tan sols esmentar-les. No els dedica ni un sol minut i tot i així les pots deduir.

Una novel•la extremadament realista i humana. És sorprenent però no hi he trobat cap punt en contra, m'ha encantat el llibre tot sencer!

Un apunt a tenir en compte: si no coneixeu les normes dels escacs i és un joc que us sona molt lluny, pot ser que alguns fragments no els entengueu perquè es detallen molt bé les jugades i els moviments de les peces. De totes maneres, l'autor ho explica molt bé de manera que és impossible perdre's i en tot moment sabreu qui guanya i qui perd, encara que no entengueu els moviments que fan els jugadors.