Estava content. Havia aconseguit
refer la seva vida. Ara tenia una feina que li permetia pagar les factures, un
grup d'amics amb els que sortia a sopar o al cinema els caps de setmana. La
Mina, la seva ex parella, havia decidit donar-li una segona oportunitat i
havien tornat a sortir junts, com en els vells temps. Amb els seus pares i
germans s'hi havia reconciliat. I el més important de tot: havia deixat de
beure alcohol, duia una dieta sana i anava al gimnàs tres cops a la setmana.
L'esforç havia valgut la pena. Tot rutllava de nou, per fi. I no volia mirar
enrere perquè si ho feia s'avergonyia d'ell mateix.
Estimava a la Mina amb bogeria. I
ella també a ell, tot i que encara es mostrava desconfiada i de vegades es
distanciava una mica, com si no s'acabés de creure que ell hagués fet aquest
canvi d'estil de vida de veritat. La Mina encara tenia por de que ell un dia
tornés a la vida de l'alcohol i el mal humor, però intentava confiar i posar de
la seva part perquè la relació funcionés. Realment ell semblava una altra
persona. I desitjava de veritat que aquest canvi fos definitiu perquè ella
l'estimava i volia estar amb ell.
Un dia, ell i la Mina havien anat a
sopar junts. Ell portava una camisa blanca i corbata, a conjunt amb les
sabates, i un pantaló d'arreglar de color negre. Ella, un vestit de color groc
molt elegant i la bossa de mà de color negre. També s'havia recollit el cabell
amb una trena moderna. Era un dia especial. Això li havia dit ell, encara que
la Mina desconeixia el motiu. Ell només li havia dit que es posés bonica i que
hi hauria una sorpresa al final.
Sortint del restaurant van començar
a caminar pels carrers de nit, xerrant, fent bromes i rient. De cop i volta,
ell es va aturar, la va mirar als ulls i li va dir:
-Estàs preciosa -va fer una pausa i
després va seguir- Suposo que et deus preguntar quina és la sorpresa que t'he
promès.
-Si, la veritat és que ja aniria
sent hora de que me la diguessis -va somriure la Mina- Ja no puc més amb la
intriga.
-Bé, doncs, el que jo et volia dir
o, millor dit, preguntar és...
Llavors, es va agenollar i es va
treure una caixeta petita de la butxaca. La va obrir i, a dins, hi havia un
anell que brillava com la llum dels fanals. La Mina va sospirar, va obrir molt
la boca i se la va tapar amb les mans, emocionada. I ell va prosseguir:
-Vols casar-te amb...?
No va tenir temps d'acabar la
frase. Un cotxe que havia perdut el control el va envestir i ell va sortir
volant brutalment pels aires. El següent que van sentir els veïns d'aquell
barri va ser el crit esfereïdor de la Mina, seguidament els seus plors
desesperats, silenci, sirenes i ambulàncies amunt i avall.
Tres hores més tard, ell va morir a
quiròfan mentre l'operaven de múltiples traumatismes. L'endemà, els titulars de
tots els diaris deien el mateix:
"Brutal accident causat per un
conductor begut, amb una víctima mortal"
Aquesta matinada un conductor que triplicava la taxa d’alcoholèmia permesa
ha perdut el control del seu vehicle i ha envestit un vianant, que anava
acompanyat de la seva parella. La víctima ha perdut la vida i la seva parella
ha resultat il·lesa, encara que ha estat atesa pel servei psicològic
d'emergències mèdiques a causa de l’estat de xoc que li ha provocat la situació.
El conductor begut, que finalment s'ha estampat contra la paret d'un edifici,
està ingressat a l'hospital amb ferides lleus i després passarà a disposició
judicial."
Dos anys més tard...
La Mina es remullava els peus al
mar i mirava a l'horitzó. El vent li feia volar els cabells llargs. Es va posar
les mans a la butxaca i, amb la dreta, va notar aquell petit i brillant
objecte. Després de l'accident, un tècnic de l'ambulància va trobar l'anell al terra i li va donar a
ella. La Mina va agafar l'anell amb la mà, se'l va treure de la butxaca i se'l
va quedar mirant una estona. Després, va començar a plorar. Que injusta era la
vida, que li treia la vida a un ex-alcohòlic que s'havia refet i era
precisament un alcohòlic qui li treia... Allà mateix, entre llàgrimes, la Mina
va prendre una decisió: va decidir que no es tornaria a enamorar mai més. En
tota la seva vida, només havia estimat un home. Només l'havia estimat a ell. A
ningú més. I va decidir que seguiria així per sempre, encara que ara només fos
un record.
Es va tornar a mirar l'anell. Li
portava records de l'accident. Però ella el volia recordar tal com era abans de
que l’envestís el cotxe, un cop havia refet la seva vida. Era un noi
encantador. Va somriure mentre el recordava i després, sense pensar-s’ho, va
llançar l'anell al mar. I les onades se'l van emportar, el van engolir
juntament amb el mal record de l'accident.
