dijous, 21 de gener del 2021

LA GISELA ESCRIU: A l'Anna de Primària

 Hola hola!! 

Inaugurem nova secció al bloc i aquesta vegada no té a veure amb llibres. A mi m'agrada escriure de tant en tant i he decidit començar a publicar alguns escrits que faig jo, començant pel d'avui que es titula: "A l'Anna de Primària". Espero que us agradi!! 


A L’ANNA DE PRIMÀRIA:

D’ella, només recordo el seu nom i la seva cara, més o menys. Es deia Anna i era primeta, amb la pell bastant pàl·lida i ulls clars. Tenia el cabell castany bastant llarg, diria que ondulat o arrissat, i sempre el portava semi recollit amb una cua. Però el que més recordo és la seva simpatia i amabilitat.

L’Anna de Primària, que es mostrava tan amable amb mi, i jo em sorprenia perquè no hi estava acostumada.

L’Anna de Primària, que em tractava tant bé, en una classe plena de nens esbojarrats que em senyalaven, es reien de mi i em preparaven bromes de mal gust.

L’Anna de Primària, a qui li era igual que jo portés ulleres i ferros a les dents, mentre que d’altres se’n burlaven.

L’Anna de Primària, que sempre escoltava amb empatia, mentre que ningú més ho feia.

L’Anna de Primària, sempre disposada a ajudar i a donar un cop de mà sense esperar res a canvi, mentre que altres només ho feien si hi havia una recompensa.

L’Anna de Primària, la seva calidesa i el seu tarannà tranquil i acollidor, en una escola que a mi em semblava massa freda i hostil.

L’Anna de Primària, que mai jutjava a ningú, però que potser si que la jutjaven a ella.

L’Anna de Primària, que després de 6è va canviar d’escola i no la vaig veure mai més, però la vaig trobar molt a faltar.

L’Anna de Primària, afable és la paraula que la definia, encara que ningú ho sabés perquè era una noia invisible als ulls dels altres, fins i tot per mi, que mai la vaig arribar a veure com una amiga, només com la noia simpàtica que em somreia i em tractava bé. I que, després de que ella marxés, em vaig adonar de que hauríem d’haver sigut amigues o almenys haver-ho intentat.

Perquè ara l’Anna de Primària només és un record. Un record agradable però només un record del qual n’he oblidat moltes coses com, per exemple, el seu cognom.

I, qui sap, potser l’Anna de Primària podria haver estat una bona amiga i no només un record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tots els comentaris són benvinguts. Podeu opinar i dir la vostra però, si us plau, sempre amb respecte i sense ofendre a ningú.

Els comentaris que es considerin ofensius seran eliminats.