PARLEM DE LLIBRES: Violet y Finch - Jennifer Niven

Violet Markey està trencada per dins. Theodore Finch està trencat per dins. És possible que aconsegueixin arreglar-se un a l’altre?

Estic enfadada i decepcionada amb aquest llibre perquè la idea de la història és genial i té un final espectacular, però el desenvolupament, els personatges i l’argument estan molt poc treballats i molt desorganitzats. Intentaré resumir fent una llista de parts positives i negatives del llibre. 

Parts positives:

- El fons de la història és molt bo, em sembla una gran idea i hauria estat un llibre perfecte si no fos per les mancances que té sobretot al principi i meitat.

- El final és espectacular, brillant, et toca i t’arriba (cosa que no fa la resta del llibre). Bàsicament el gruix important de la història es desenvolupa només al final i d’una manera que transmet tant, que no sé com tot això no es transmet a la resta del llibre.

- La història parla de temes importants, com les malalties mentals i el suïcidi, que sovint estan invisibilitzats i se n’hauria de parlar molt més perquè és una realitat que existeix al nostre món.

Parts negatives:

- Els personatges estan molt poc treballats i caracteritzats. Si que veiem que en Finch és un personatge estrany i que la Violet està ferida, però res més. No s’aprofundeix en la seva personalitat, només veiem com actuen en el seu dia a dia. Excepte en el final on, de cop i volta, tenen més personalitat tots dos.

- El protagonista masculí, en Finch, sobretot al principi de la novel·la, m’ha semblat un noi molt pesat i insistent que persegueix a la Violet encara que ella no mostri cap interès cap a ell. El personatge no m’ha caigut bé fins a la meitat-final.

- Trobo que l’argument està molt mal estructurat. Durant les primeres 200 o 300 pàgines no hi passa res important. És com una introducció eterna on interactuen els protagonistes i van a l’institut però no passa res important. Aquesta part se m’ha fet molt pesada, fins al punt de voler abandonar la lectura, cansada d’avorriment. Després, en les últimes 150 pàgines passa tot de cop i volta, evoluciona la història, es desenvolupa, passen moltes coses importants i arriba el final espectacular. Vull dir que, si llegiu el llibre, amb que llegiu les últimes 200 pàgines en tindreu prou perquè tota la història passa allà i potser el gaudireu més que jo.

- Excepte el final, la resta de novel·la està poc profunditzada. Podria ser una història profunda que transmet molt sentiment i emoció però es queda només en la superfície. Deixa moltes coses a la intuïció en comptes d’explicar com se senten els protagonistes perquè puguis empatitzar amb ells. El final, en canvi, és tot el contrari. És emotiu, emocional i profund.

- Del principi a la meitat, el llibre no desvela res de la història ni dels personatges. Només et pots imaginar que alguna cosa no va bé però no hi ha cap evolució significativa dels fets fins a la meitat o més endavant. I crec que algunes coses s’haurien pogut desvelar molt abans per fer que la història avanci i no es quedi encallada i sense moviment.

PUNTUACIÓ: 5/10 (Al principi li volia posar un 3/10 però li he pujat una mica la nota per aquest final tan increïble que, fins i tot, m’ha fet plorar una mica).